Institut d'Estudis Fotogrāfics de Catalunya
  • Linkedin IEFC
  • Instagram IEFC
  • Canal IEFC YouTube
  • Galeria de Flickr IEFC
  • Perfil Twitter
  • Pāgina IEFC Facebook

Documentaciķ > Arxiu > Galeries Fotogrāfiques > Ferrocarrils a Barcelona > Article

Les primeres estacions de ferrocarril a la Barcelona del segle XIX

Text: Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú

Galeria Fotogrāfica Galeria fotogrāfica

Pas a nivell a l'avinguda Meridiana. Anys '50 Pas a nivell a l'avinguda Meridiana. Anys '50. Foto: Francesc Ribera. Fons Servei Elèctric / FMVG-FFE. Ref. 2407

L'arribada del ferrocarril a la ciutat de Barcelona el 1848 va propiciar importants canvis en l'estructura urbana de la ciutat i va determinar, en part, la configuració de l'eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. Les necessitats logístiques per a la implantació del ferrocarril eren de gran envergadura i van condicionar la morfologia urbana de forma notable. Dipòsits, aiguades, magatzems, estacions, platges de vies, etc, necessitaven d'extensions importants de terreny per a situar-se. L'existència de diferents línies de ferrocarril construïdes amb anterioritat al seu projecte d'eixample va obligar a Cerdà a elaborar successius replantejaments que possibilitessin l'obligada simbiosi entre ferrocarril i traçat urbà.

El 1848, Barcelona encara mantenia intacte el recinte murallat. Des de finals del segle XVIII, s'havien instal·lat progressivament al seu interior noves fàbriques, la qual cosa implicava greus problemes per al creixement de la ciutat, que va haver-ho de fer augmentant en alçada les cases, que eren a tot estirar d'un pis o dos. Fàbriques i tallers es van barrejar amb habitatges obrers, amb condicions de salubritat cada vegada més penoses. A més, la ciutat estava considerada plaça forta, la qual cosa obligava a que el territori confrontant amb les muralles estigués buidat fins a la distància d'un tir de canó. La situació no es resoldria fins el 1858, quan la ciutat perdia definitivament tal condició, conservant les zones militars de Montjuïc i la Ciutadella.

Pas a nivell de la carretera de Ribes, en el trajecte entre les estacions de Barcelona-Franįa i Passeig de Grācia. Any 1952 Pas a nivell de la carretera de Ribes, en el trajecte entre les estacions de Barcelona-França i Passeig de Gràcia. Any 1952. Foto: Francesc Ribera. Fons Servei Elèctric / FMVG-FFE. Ref. 2713.

Entre 1848 i 1864 es va construir gran part de la xarxa de ferrocarril catalana de via ampla, que culminaria finalment el 1898, amb la ciutat de Barcelona com centre d'un traçat radial. Les primeres estacions de ferrocarril de la ciutat es van construir abans de l'enderrocament de les muralles, però fora del recinte, a excepció de l'estació del ferrocarril de Granollers.

La primera estació en construir-se en tota la península ibèrica va correspondre a la línia del ferrocarril de Mataró, l'estació capçalera de la qual es va situar entre el suburbi portuari de la Barceloneta i la Ciutadella, a l'inici de l'Avinguda del Cementiri.

Molt a prop d'aquella, però dintre del recinte murallat, es va construir la segona estació que va tenir la ciutat, la de la línia de Granollers, on es troba avui l'estació de França, en uns terrenys d'horts cedits per l'ajuntament que limitaven amb el carrer Ocata, molt a prop de l'edifici de la Duana, avui Govern Civil. Després de travessar la muralla, el seu traçat discorria fins a l'actual Plaça de les Glòries, endinsant-se en el Clot, on es situaven els tallers de la companyia, per a continuar cap a Sant Andreu del Palomar, des d'on continuava el recorregut fins a la localitat de Montcada.

La tercera estació en construir-se va ser la del ferrocarril de Martorell, a la zona coneguda com Riera d'en Malla, avui dia la Plaça de Catalunya amb el cantó de Ronda Universitat. El primer tram, fins a la localitat de Molins de Rei, va ser inaugurat el 1854. El traçat per la ciutat discorria per la Plaça Letamendi, carrer Aragó i Avinguda Roma, llavors sense edificar, per a endinsar-se en el municipi de Sants.

Tramvies a la cruīlla del carrer Pelai amb plaįa Catalunya. Anys '40-'50 Tramvies a la cruïlla del carrer Pelai amb plaça Catalunya. Anys '40-'50. Col·lecció Plasencia / IEFC. Ref. ACM-5-87

El 1854 s'havia complert l'enderrocament de les muralles de la ciutat, però encara es construirien tres estacions més. L'estació de la companyia del ferrocarril de Barcelona a Saragossa (1862) es va situar en els terrenys del que més tard seria carrer Vilanova, a la zona dels Horts de Sant Pere. Remodelada a començament del segle XX per l'arquitecte Demetrio Ribes, prestaria servei ferroviari fins el 1972, reconvertida a partir de llavors en estació d'autobusos.

Per la seva banda, la companyia del ferrocarril de Barcelona a Sarrià, creada el 1858, va construir l'estació d'inici de la línia en els terrenys de la futura Plaça de Catalunya, molt pròxima a aquella del ferrocarril de Martorell. El seu traçat discorria pel carrer Balmes fins a arribar al municipi de Gràcia, des d'on, a través de la Via Augusta, travessava el municipi de Sant Gervasi, per a finalitzar a Sarrià.

L'ultima de les últimes grans estacions noucentistes en construir-se a Barcelona va ser la de la companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova y Barcelona (VVB),  que posteriorment canviaria la seva denominació per Ferrocarriles Directos de Madrid y Zaragoza a Barcelona. Inaugurat el seu primer tram el 1881, tenia la seva estació de capçalera a la zona coneguda com Horts de Sant Beltrán, molt pròxima a les drassanes. El seu traçat discorria per darrere de la muntanya de Montjuïc, paral·lel a la carretera del Morrot, fins endinsar-se en els terrenys de la marina de Sants.

Obres de cobriment de les vies del tren de Sarriā a la via Augusta. Anys '10-'20-'30 Obres de cobriment de les vies del tren de Sarrià a la via Augusta. Anys '10-'20-'30. Col·lecció Plasencia / IEFC. Ref. ACP-5-50

Aviat les dificultats financeres de la companyia van obligar a la seva absorció per la companyia dels Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF), quedant aquella primera estació sense servei de passatgers, i traslladant-se, ja el 1917, al Morrot, en terrenys guanyats al mar, configurant-se com la gran estació de mercaderies de la ciutat de Barcelona.

Des de la seva creació el 1875, la companyia del TBF havia iniciat els treballs per a unir totes les seves línies, ja que havia anat progressivament absorbint a aquelles de Mataró, Granollers, Martorell i finalment Vilanova. El projecte d'unió de les diferents línies presentat per la companyia suposava la unió de les diferents estacions barcelonines a través dels carrers Aragó i Marina, en rasa en aquest primer tram, creuant el Passeig de Gràcia mitjançant un túnel. L'estació central de la companyia passava a ser aquella de la línia de Granollers que, ja en el segle XX, seria substituïda per l'actual estació de França, inaugurada el 1929. El cas és que el 1882 circulava el primer tren a través del nou enllaç i dos anys més tard s'enderrocava l'estació de la Riera d’en Malla, que havia quedat sense funció amb la construcció del nou traçat. Va ser la primera de les estacions de ferrocarril en enderrocar-se a la ciutat de Barcelona.

Amb posterioritat i després de l'absorció el 1887 de la línia de Valls i Vilanova, la companyia TBF va construir un nou tram per a enllaçar l'estació del Prat de Llobregat, i l'estació de la Bordeta, al municipi de Sants. Amb aquesta solució, els trens de Vilanova podien també aprofitar el nou enllaç a través del carrer Aragó i arribar a l'estació de capçalera del TBF, al passeig de la Duana.

Després de no prosperar la fusió del TBF amb la companyia del Nord, la gran companyia de Madrid a Zaragoza y Barcelona (MZA) acabaria adquirint-la el 1899. Finalment, el 1902 s'inaugurava el baixador de Passeig de Gràcia en el seu encreuament amb el carrer Aragó.

Galeria Fotogrāfica Galeria fotogrāfica


< Tornar
Fil de notícies RSS de l'IEFC Š Institut d'Estudis Fotogrāfics de Catalunya | documentacio@iefc.cat
Avís legal | Política de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferčncies mitjanįant l'anālisi dels seus hābits de navegaciķ. Si hi estā d'acord premi ACCEPTAR o segueixi navegant. Pot obtenir més informaciķ clicant a Política de cookies
Política de cookies +