Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya
  • Linkedin IEFC
  • Instagram IEFC
  • Canal IEFC YouTube
  • Galeria de Flickr IEFC
  • Perfil Twitter
  • Pàgina IEFC Facebook

Documentació > Arxiu Històric Fotogràfic > Galeries Fotogràfiques > Vaixells mercants

Vaixells mercants: la transició de la vela al motor: fotografies del MMB i de l'IEFC

Fins no fa tants anys, el transport de mercaderies es va fer principalment per via marítima. Els vaixells, cada cop més grans i més potents, van fer possible transportar un major volum de mercaderies. El motor va anar substituint la vela progressivament. A casa nostra, aquesta transició de la vela al motor, s'allarga des de principis del segle XX fins ben bé la dècada dels anys '60.

Us presentem aquí una selecció d'imatges dels arxius fotogràfics del Museu Marítim de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, que il·lustren a bastament aquest procés.

En el text El transport de mercaderies. Del sac al contenidor, el Museu Marítim de Barcelona aprofundeix en aquest canvi.

Pel que fa a les fotografies, des de l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'IEFC s'ha dut a terme un acurat treball de laboratori digital perquè la seva visualització mostri tota la riquesa de detalls i matisos que els originals fotogràfics ofereixen.

Vaixells amarrats al moll del port de Sevilla. <br>Riu Guadalquivir. Barri de Triana, ca. 1910. Col·lecció Thomas / IEFC Les amples barcasses tenien gran capacitat de càrrega per dur els barrils, uns contenidors força resistents i idonis que s’adaptaven bé a les necessitats de manipulació i estiba. Barcelona, ca. 1925. Col·lecció Merletti / IEFC Treballs d’estiba en un vaixell de vapor. S’estan utilitzant grues incorporades a bord (puntals de càrrega) que feien les operacions de càrrega i descàrrega de les mercaderies. Port de Las Palmas de Gran Canaria, 1912. MMB Treballador manipulant la maquinilla que acciona el puntal de càrrega. Es tractava d’una feina especialitzada entre els membres de la tripulació. Ca. 1920. Col·lecció Arissa / IEFC Abans de l’arribada del motor, s’utilitzaven com a puntals els propis pals dels velers readaptats a grues. Eren de fàcil manipulació i baix manteniment. Ca. 1920. MMB
Fins que no es van automatitzar els procediments d’estiba, la càrrega es realitzava amb la pròpia força humana. Estibadors descarregant sacs al port de Barcelona. 1923. Col·lecció APB / MMB Tràfic de mercaderies de la indústria del suro, aglomerat i rebuig, al moll comercial de Palamós. Ca. 1920. Col·lecció Roisin / IEFC Grua descarregant mercaderies al port de València. Ca. 1920. Col·lecció Roisin / IEFC Detall de la coberta principal d’un mercant durant el procés d’estiba de caixes de fruita. València, ca. 1960. MMB Estibadors descarregant un vaixell al port de Barcelona amb l’ajut de  carretó. Ca. 1920. Col·lecció Merletti / IEFC
Grua mòbil dotada de rodes i accionada per un treballador que està carregant bales de cotó sobre un carro. Barcelona, 1927. Col·lecció APB / MMB Embarcament de raïm al port d'Almeria. Els estibadors carreguen barrils en les barcasses que condueixen la  mercaderia al vaixell. Ca. 1920. Col·lecció Roisin / IEFC Barrils al moll d’Espanya. Al fons,  la  'Casa de màquines'  que proporcionava energia pel funcionament de les grues hidràuliques del port. Aquestes tenien més força que les grues manuals. Barcelona, ca. 1925. Col·lecció Merletti / IEFC Petits velers i grans vapors impulsaven el comerç per mar abastant gran part del territori. Generalment, les barques de mitjana realitzaven un tràfic de cabotatge que cobria el litoral local. Arenys de Ma, 1916. Col·lecció Joan Torrus / MMB Homes descarregant la mercaderia d’una barca a la platja. En aquestes operacions s’utilitzaven embarcacions locals que es poguessin avarar donada la impossibilitat de que els vaixells de gran calat i tonatge s’acostessin a la sorra. Burriana, ca. 1920. Col·lecció Roisin / IEFC
Motoveler atracat davant la fàbrica conservera Massó. Bueu, ca.1920. Col·lecció Roisin / IEFC Els temps de càrrega al port es combinen amb l’avituallament d’aigua, menjar i altres necessitats per a la tripulació i passatge. Huelva, Ca.1920.Col·lecció Thomas/ IEFC Vaixells de fusta i de ferro comparteixen els molls, en un temps en que la<br> mirada al futur està sentenciada pel motor. Barcelona, ca. 1930. Col·lecció Arissa / IEFC Pont grua a la ria d’Avilés. Es tracta d’un tipus de maquinària mòbil, amb forma de pont que es desplaça mitjançant uns rails col·locats sobre el moll. Ca. 1915. Col·lecció Thomas/ IEFC Estació del telefèric de les mines de ferro i carbó de Can Palomeres. Per fer el trasllat del mineral més còmodament,  es construí un cable aeri que comunicava l'estació de càrrega de les mines amb una base de descàrrega situada a uns 500 metres mar endins. Malgrat de Mar, ca. 1910. Col·lecció Roisin/ IEFC
El carbó mineral era la font d’energia que propulsava els vaixells de vapor. Durant la travessa s’havien de proveir d’aquest combustible en els ports on feien escala. 1915. MMB Motonau carregada d'automòbils al moll 1 del port de Màlaga. A l'esquerra es troba l'Estació Marítima. Anys '60. Col·lecció Roisin / IEFC Els ports requereixen de grans esplanades per a emmagatzemar productes molt diversos. La mercaderia rodada (automòbils) entra directament a la bodega del vaixell mitjançant una rampa d’accés. Barcelona, ca. 1965. Col·lecció APB / MMB Els mercants han anat augmentant el tonatge i capacitat de càrrega. Dins el port tenen una maniobra més lenta i feixuga, per la qual cosa necessiten l’ajut del remolcador en els atracaments i desplaçaments. Barcelona, ca. 1960. Col·lecció Galilea / MMB Des del pont de comandament es controla que tripulació, passatge i càrrega arribin a bon port. El perfeccionament tecnològic propiciarà viatges més segurs. Ca. 1920. MMB
Navegant en un temporal de NW en aigües de Portugal. Durant la navegació les mercaderies han d’estar ben estibades doncs un moviment en la càrrega pot posar en perill la seguretat del vaixell. 1955. Col·lecció A. Cortés / MMB Motor d’una motonau de la naviliera Cia. Trasmediterránea, construït a la Maquinista Terrestre y Marítima. El motor diesel va anar desplaçant la navegació a vapor. Barcelona, 1935. MMB Durant els anys '60 encara era freqüent veure navegar per les aigües del litoral els motovelers. Eren antics pailebots (goletes) construïts en fusta que van substituir les veles pel motor. Barcelona, ca. 1965. Col·lecció Camil Busquets / MMB El contenidor ha estat una veritable revolució en el comerç marítim. Vaixells, grues i estibadors s’han especialitzat en el transport d’aquestes grans caixes que s’apilen en llargues fileres arrencant de la bodega. 1971. MMB Els ports han anat creixent en previsió a unes noves formes de treball. La mecànica de la manipulació s’ha anat transformant radicalment. Barcelona, ca. 1965. MMB

El transport de mercaderies. Del sac al contenidor, de Museu Marítim de Barcelona

Crèdits:

Fotografies dels fons de l'Arxiu Fotogràfic del MMB
i de l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'IEFC

Documentació de les fotografies:
Arxiu Fotogràfic del Museu Marítim de Barcelona,
i Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya

Text: El transport de mercaderies. Del sac al contenidor.
Museu Marítim de Barcelona

Retoc digital de les fotografies:
Mireia Alises


< Tornar
Fil de notícies RSS de l'IEFC © Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya | documentacio@iefc.cat
Avís legal | Política de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si hi està d'acord premi ACCEPTAR o segueixi navegant. Pot obtenir més informació clicant a Política de cookies
Política de cookies +