Text: Museu Marítim de Barcelona

L'interès per l'espai litoral, i especialment per la platja, és relativament recent. Temps enrere era considerat un lloc inhòspit, on hi treballava la gent pobra que es dedicava, bàsicament, a la captura del peix i a la construcció d'embarcacions. Era un espai de treball dur en condicions dures, compartit per homes, dones i nens. També era lloc d'habitatge pels qui no tenien més opcions, com ara barraquistes, rodamons, etc., i encara més, era sovint el pati de darrere d'indústries i d'obres públiques que feien de la platja un abocador o simplement un territori salvatge que es mirava sense veure'l.

A començaments del segle XX, les classes benestants van anar descobrint que aquest espai tenia un atractiu molt poderós com a espai de salut i d'esbarjo. Poc a poc varen començar a fer les seves incursions a les tranquil·les cales i platges, competint amb els seus ocupants tradicionals. Així, es va començar a normalitzar la convivència de dos usos ben diferents: espai de treball, i espai de lleure. Aquesta coexistència no va ser sempre pacífica, sobre tot quan la platja va esdevenir un espai cobdiciat i econòmicament valuós.
Aquesta selecció de fotografies ens mostra com, en un segle, la transformació ha estat vertiginosa. La platja ha estat disputada (pescadors contra ferrocarril, pescadors contra turistes, turistes de luxe contra turistes d'espardenya) i en el procés ha estat modificada, sovint fins a fer-la irreconeixible. La fotografia permet documentar aquests canvis i jutjar també el resultat final.