Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya
  • Linkedin IEFC
  • Instagram IEFC
  • Canal IEFC YouTube
  • Galeria de Flickr IEFC
  • Perfil Twitter
  • Pàgina IEFC Facebook

Galeria fotogràfica > Altres activitats fotogràfiques dels alumnes > Entrevista a Mikel Aristregi

Entrevista a Mikel Aristregi, ex-alumne de l’IEFC, guanyador d’una beca FotoPres’09

En motiu de la concessió de la beca FotoPres’09, en el mes de juliol del 2008, des de l’Institut hem entrevistat a Mikel Aristregi per a indagar en el que ha li suposat obtenir un premi que gaudeix de tant destacat reconeixement en l’àmbit fotogràfic.


* Les fotografies que aquí mostrem pertanyen a reportatges anteriors

Mikel Aristregi Institut:
En primer lloc, de part del IEFC et donem la nostra enhorabona per la concessió de la prestigiosa beca fotoPres’09 de La Caixa. Ens agradaria saber en què consisteix el teu projecte.

Mikel Aristregi:
El títol inicial “La ciudad invisible” potser derivi de “Los nómadas de la ciudad invisible”. És un projecte que pretén documentar la vida quotidiana dels infants que viuen pels carrers de la capital de Mongòlia, Ulan Bator. El problema de la indigència infantil en aquest país no afecta a un gran nombre de nens i adolescents si es compara amb el d’altres països, la qual cosa podria conferir-li al tema una importància menor; malgrat això, el fred extrem a l’hivern, amb temperatures que arriben als 40 graus sota zero, fan d’Ulan Bator una de les ciutats més inhòspites del món, si no la més. Documentar com se les enginyen per sobreviure al llarg hivern és l’objectiu d’aquest reportatge.

Mikel Aristregi Institut:
Malgrat les diferències culturals i climatològiques, aquest projecte té una continuïtat temàtica amb el teu reportatge sobre la vida dels nens i les nenes als carrers de Cambotja.

M.A.:
Sí, bàsicament el tema és el mateix amb la diferència de que a Cambotja vaig intentar analitzar l’origen i les causes del perquè però, al final, em vaig trobar amb que les causes són les mateixes a tots els llocs, malgrat les seves particularitats. Diguem que el meu projecte actual, en aquest sentit, és menys ambiciós perquè intentaré centrar-me en el grup, només en els nens; serà més el detall, el moment…, encara que també m’interessa l’entorn en el que conviuen; la ciutat d’Ulan Bator com escenari i tots els seus elements d’estètica soviètica com a referents del seu passat recent que, d’alguna manera, també explica el perquè de la situació actual. La variant més visible és que passaré del blanc i negre a treballar en color i del pas universal al mig format. A nivell personal i professional podem dir que és un repte.

Institut:
Quina repercussió té la concessió d’aquesta beca en la teva trajectòria professional?

M.A.:
Crec que és una mica prematur parlar sobre això. A més del finançament saps que aquest treball tindrà un “trampolí” en quant a difusió a través d’una exposició col•lectiva itinerant per tota Espanya que organitza La Caixa i que gaudeix d’una repercussió mediàtica important. Penso que serà un revulsiu per la meva carrera com a periodista però desconec la repercussió futura. Primer s’ha de fer la feina i després esperar que l’espectador relacioni les imatges amb un fotògraf concret.

Mikel Aristregi ens demostra que amb els seus treballs i projectes manté un compromís com a ser humà en relació amb l’època, a nivell social i històric, que li ha tocat viure. Com tants altres reporters ens indueix a través de les seves imatges a prendre consciència i a reflexionar.


Notícies relacionades:


< Tornar
Fil de notícies RSS de l'IEFC © Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya | info@iefc.cat
Avís legal | Política de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si hi està d'acord premi ACCEPTAR o segueixi navegant. Pot obtenir més informació clicant a Política de cookies
Política de cookies +