L’IEFC presenta a la Mairie de Perpinyà l’exposició Cuidar-nos, com a entitat convidada al Festival OFF 2025. Una mostra que reuneix dos projectes realitzats al Curs d’Especialització de Reportatge Documental de Proximitat, Núria de Laura Espadalé i Pelonas d’Annabelle Sproat.
Exposició organitzada i produïda per l’IEFC.
Comissariat: Departament d’Activitats Culturals de l’IEFC.
Cuidar-nos
Sovint algunes realitats properes ens passen desapercebudes. Es tracta de situacions quotidianes que afecten especialment les dones. Les dues propostes que presentem posen en relleu la importància de fer visible allò que habitualment queda al marge, donant veu a dones que, lluny dels focus habituals, ens interpel·len des de la seva experiència. En un moment en què la cura i l’escolta esdevenen urgents, les Pelonas i la Núria i la seva cuidadora ens conviden a endinsar-nos en la seva realitat i a reconèixer la potència, tant política com poètica, de l’existència íntima.
L’Annabelle i la Laura ens obren la mirada cap a espais domèstics i silencis compartits, sovint invisibilitzats, on es construeixen identitats més enllà dels estereotips i dels relats dominants. Tant en la vellesa i la dependència com en la pèrdua del cabell i les pressions estètiques, aquestes imatges documenten no només una realitat, sinó una manera d’estar al món: resistir des del quotidià, cuidar des de l’afecte i mirar amb tendresa.
Núria
Núria és un retrat íntim de la fragilitat i la bellesa de la vida en la seva última etapa. Aquesta sèrie fotogràfica neix del dia a dia de Núria i la seva cuidadora, i cerca mostrar, amb honestedat i sensibilitat, com es viu la vellesa avui dia.
Més enllà de la rutina i les cures, aquestes imatges parlen també dels silencis compartits, dels records que tornen, de la por a quedar-se sola i del profund desig de continuar vivint.
Núria no sols vol mostrar una història personal, sinó obrir una conversa més àmplia: com acompanyem als nostres avis? Quin lloc els donem en la nostra societat i en les nostres vides?
Aquesta obra és, sobretot, una invitació a ser presents. A mirar amb més tendresa. A cuidar, no sols amb les mans, sinó també amb el cor.
Laura Espadalé
Laura Espadalé és fotògrafa especialitzada en fotografia infantil, de maternitat, i en projectes documentals amb un gran component humà. Es va graduar en 2006 en Fotografia i Creació Digital pel CITM de Terrassa, i des de llavors ha continuat la seva formació de manera constant.
En 2008 va obrir el seu propi estudi a Barcelona, des d’on desenvolupa projectes comercials amb una mirada honesta, sensible i profundament humana cap a cada persona que retrata. El seu treball es caracteritza per la senzillesa, l’elegància i la subtilesa, guiat sempre per una cerca constant de la llum, els moments íntims i l’autenticitat.
Creu fermament en el poder del retrat com a mitjà per explicar històries i despertar emocions. Observa amb respecte i delicadesa, fins a trobar aquest gest o mirada que descriu l’essencial. Ja sigui en encàrrecs professionals o en projectes personals, el seu objectiu és crear imatges que parlin amb veritat i bellesa de les persones que confien en la seva mirada.
www.espadalefotografia.com
IG @espadalefotografia
YouTube @lauraespadale
Pelonas
Aproximadament una de cada tres dones experimentarà alopècia en algun moment de la seva vida. Aquestes dones continuen sent en gran part invisibles a la nostra societat, en contrast amb els homes calbs. Les pressions socials han portat a la majoria a fer servir perruques, obligant-les a adaptar la seva identitat per a evitar mirades curioses, comentaris indiscrets i judicis precipitats sobre la seva aparença.
L’alopècia és molt més que la pèrdua de cabell; té un impacte emocional profund. Les dones que viuen amb alopècia sovint s’enfronten a barreres socials, culturals i emocionals.
El projecte fotogràfic Pelonas explora la vida de dones calbes en la intimitat de les seves llars, lluny de l’escrutini extern. Són espais segurs on poden obrir-se, compartir vulnerabilitats i ser elles mateixes. En aquests entorns, objectes quotidians—mocadors, perruques, maquinetes d’afaitar, pintes—adquireixen un significat més profund.
Pelonas convida l’espectador a reflexionar sobre la bellesa, la vulnerabilitat, la identitat i l’empoderament. Mitjançant retrats íntims i moments quotidians, busca desmitificar l’estigma al voltant de la pèrdua de cabell i destacar la força i la resiliència de les dones que l’afronten.
Compartint les seves vides, esperem inspirar altres persones a abraçar la seva pròpia història i trobar bellesa en la seva identitat.
Annabelle Sproat
Annabelle Sproat és advocada internacional especialitzada en violència de gènere, tercer sector i afers consulars. També és fotògrafa documental, i la seva obra explora temes com la identitat, la resiliència i la bellesa que s’amaga en els gestos més discrets del dia a dia. Amb un profund compromís amb la narrativa social, els seus projectes sovint es centren en qüestions de gènere i relats que desafien les percepcions dominants.
Ha estudiat fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i ha participat en diversos programes de narrativa visual. La seva obra s’ha exposat en centres culturals i espais públics de Catalunya (Espanya). La seva pràctica fotogràfica es fonamenta en la suavitat, el jocs de llums i la fotografia indirecta—una mirada delicada que honora la profonditat i la dignitat de la vida quotidiana. Quan connecta amb algú o percep una història que necessita ser explicada, sent la necessitat de compartir-la—no a través de l’espectacle, sinó de la intimitat, la lentitud i la connexió.
annabellesproat.com
IG @annabelle_sproat
Del 30 d’agost al 13 de setembre de 2025
Inauguració: Dissabte 30 d’agost a les 18h
Mairie de Perpinyà
Vestibule de l’hôtel de ville
Pl. de la Loge, 66000 Perpinyà, França
Horari: De dilluns a divendres de 10 a 18h | Dissabte i diumenge de 10:30 a 18h
Compartir