EXPOSICIÓ A CAN BISA

ADREÇA

C/ Montserrat, 8. Vilassar de Mar

DATES

Del 26 d’octubre al 15 de desembre de 2019

HORARI

Dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h i diumenges d’11 a 14 h.

INAUGURACIÓ

Divendres 8 de novembre a les 19:00 h.

DE CARA. Llei Mordassa i 40 anys de Transició és un recull de retrats d’Isidre García Puntí de persones afectades pels retalls de les llibertats i els drets. Els 40 anys de la Constitució coincideixen amb l’aplicació de la Llei Mordassa (2015), amb un evident deteriorament democràtic, amb l’ascens de la ultradreta i la visible pèrdua de llibertats.

En paraules del fotoperiodista Isidre Garcia Puntí: No pretenc gran cosa, és gairebé un treball de catalogació. Documentar, perquè quedi, perquè al posar-ho tot junt, potser, dona una idea de la situació i de com amb el temps, l’acumulació de notícies indignants, la profusió de querelles i condemnes, es dilueix en la normalitat un panorama esperpèntic per als drets i les llibertats (…). Es criminalitza el dret de manifestació, de reunió, la resistència pacífca… i ara els antisistema són grups d’avis que es manifesten per les seves pensions, ja no tot va bé (…). La col·lecció de retrats que presento és només una petita mostra de com ens va.

L’IEFC presenta aquest projecte del fotoperiodista Isidre García Puntí, que amb els seus treballs es posiciona amb la necessitat de fer reflexionar, i amb aquesta exposició deixa ben palesa aquesta intenció, que de cap manera pot deixar indiferent. Per la llibertat d’expressió, des de l’IEFC tampoc volem callar.


Informació pràctica:

Dates: Del 26 d’octubre al 15 de desembre de 2019
Adreça: Can Bisa. C/ Montserrat, 8. Vilassar de Mar
Horari: Dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h i diumenges d’11 a 14 h.

Acte d’inauguració: divendres 8 de novembre, a les 19:00 h.

Isidre García Puntí

Isidre García Puntí (autoretrat)
Isidre García Puntí (autoretrat)

Barcelona 1976

Facebook: @isidre.garcia.92
Twitter: @GarciaPunti

Fotògraf d’ofici i fotoperiodista per convicció, compagina supervivència i frustracions amb alguna que altra bona foto. Ha col·laborat amb mitjans nacionals i internacionals, col·locant una foto per aquí i una altra per allà, i fins i tot col·locant-ne unes quantes juntes per anomenar-les reportatge. Alguns d’aquests mitjans, o mes bé tots ells, són El País, Diari ARA, Erlik Oslo i L’Espresso. Es va iniciar en la fotografia de la mà de l’IEFC quan ja hauria de tenir un treball formal i un sou fix. Va continuar sense tenir ni una cosa ni l’altra, però agraït d’aixecar-se pels matins per fer el que més li agrada. Encara que no sempre ho sembli, ni ell agraït ni el que fa allò que més li agrada.

El seu somni era mostrar històries que fessin reflexionar i impulsessin canvis, almenys en els punts de vista. Les seves històries no han canviat res i molt difícilment han fet reflexionar a ningú, però sí que han arribat als seus protagonistes que sempre li han mostrat afecte i reconeixement per aparèixer en elles. Amb els anys diu haver acceptat que el seu somni se li havia anat una mica de les mans, però amb els somnis ja se sap, un no controla.

Si li preguntes, et dirà que és un privilegiat, potser perquè no té molt clar el significat de la paraula, al cap i a la fi es va criar a l’Hospitalet.