Isidre García Puntí exposa a l’IEFC el seu projecte DE CARA, Llei Mordassa i 40 anys de Transició on inclou un recull de vint-i-un retrats de protagonistes afectats pels retalls de les llibertats i els drets. Els 40 anys de la Constitució, coincideixen amb l’aplicació de la Llei Mordassa promulgada el 2015, amb un evident deteriorament democràtic, i amb l’ascens de la ultradreta, i la visible pèrdua de llibertats. No hi són tots, però els que hi surten són un bon exponent d’aquest retrocés. Aquesta és l’exposició que no ens agradaria presentar, l’Isidre no hauria d’haver trobat ni un sol cas on la llibertat d’expressió es veiés afectada, malauradament no ha estat així, fins i tot ell resulta ser un afectat més, i constantment no paren de sorgir més casos. Aquesta galeria de protagonistes esdevé una representació i una fotografia fidel d’allò que hem perdut amb aquests darrers anys, i que no estem disposats a deixar escapar.
L’IEFC presenta aquest projecte del fotoperiodista Isidre García Puntí, que amb els seus treballs es posiciona amb la necessitat de fer reflexionar, i amb aquesta exposició deixa ben palesa aquesta intenció, que de cap manera pot deixar indiferent. Per la llibertat d’expressió, des de l’IEFC tampoc volem callar.
Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (Sales expositives)
Dates: Del 22 de gener fins al 18 de febrer de 2019
Adreça: C/ Comte d’Urgell, 187 (Recinte Escola Industrial). Barcelona
Telèfon: 934 941 127
Inauguració: Dimarts 22 de gener a les 19 h.
TAULA RODONA: Transició, democràcia i realitat
Dimarts, 29 gener a les 19:00 h. IEFC – Aula Steichen (Aforament limitat)
Amb la participació de Josep Gol, Jordi Borràs, Roser Vilallonga, Carles Palacio i Isidre Garcia Puntí.
A través de l’experiència de diverses generacions de fotoperiodistes posem sobre la taula 40 anys de professió, riscos i eines de protecció.
DE CARA, Llei Mordassa i 40 anys de Transició
No pretenc gran cosa, és gairebé un treball de catalogació. Documentar, perquè quedi, perquè al posar-ho tot junt, potser, dóna una idea de la situació i de com amb el temps, l’acumulació de notícies indignants, la profusió de querelles i condemnes, es dilueix en la normalitat un panorama esperpèntic per als drets i les llibertats. Parlem de la deriva autoritària, de l’auge de la ultradreta i de la repressió com si ens hagués sortit un gra a la nostra democràcia. Com si se’ns hagués colat un estrany a casa, que ahir no vam veure.
Ja són uns quants anys que cobreixo moviments socials i manifestacions. Per a alguns sectors de la nostra societat aquesta repressió i autoritarisme no és res de nou, però com que afectaven a grups marginals no van aixecar polseguera, tot anava bé. Va arribar la crisi econòmica, les retallades en l’àmbit social i les manifestacions. L’any 2013 el govern del Partit Popular presenta l’avantprojecte de la Llei Orgànica de protecció de la seguretat ciutadana que entra en vigor l’1 de juliol del 2015, la Llei Mordassa. Es criminalitza el dret de manifestació, de reunió, la resistència pacífica … i ara els antisistema són grups d’avis que es manifesten per les seves pensions, ja no tot va bé.
Octubre del 2017, dies després del referèndum a Catalunya, Juan Ignacio Zoido, ex-jutge i ministre de l’interior del PP, anunciava la creació d’un gabinet jurídic específic per canalitzar totes les denúncies de possibles delictes d’odi contra els agents de seguretat de l’estat. Una llei creada el 1996 per emparar a minories discriminades passa a ser una nova eina de coerció de la llibertat d’expressió.
Al desembre del 2018 es compleixen 40 anys de la promulgació de la Constitució, símbol de la maduresa de la nostra democràcia. El govern del PP cola als pressupostos un esdeveniment d’excepcional interès públic per títol La Transición, 40 años de libertad de expresión.
La col·lecció de retrats que presento és només una petita mostra de com ens va.
Isidre García Puntí
Isidre García Puntí
Barcelona 1976
Facebook: @isidre.garcia.92
Twitter: @GarciaPunti
Fotògraf d’ofici i fotoperiodista per convicció, compagina supervivència i frustracions amb alguna que altra bona foto. Ha col·laborat amb mitjans nacionals i internacionals, col·locant una foto per aquí i una altra per allà, i fins i tot col·locant-ne unes quantes juntes per anomenar-les reportatge. Alguns d’aquests mitjans, o mes bé tots ells, són El País, Diari ARA, Erlik Oslo i L’Espresso. Es va iniciar en la fotografia de la mà de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya quan ja hauria de tenir un treball formal i un sou fix. Va continuar sense tenir ni una cosa ni l’altra, però agraït d’aixecar-se pels matins per fer el que més li agrada. Encara que no sempre ho sembli, ni ell agraït ni el que fa allò que més li agrada.
El seu somni era mostrar històries que fessin reflexionar i impulsessin canvis, almenys en els punts de vista. Les seves històries no han canviat res i molt difícilment han fet reflexionar a ningú, però sí que han arribat als seus protagonistes que sempre li han mostrat afecte i reconeixement per aparèixer en elles. Amb els anys diu haver acceptat que el seu somni se li havia anat una mica de les mans, però amb els somnis ja se sap, un no controla.
Si li preguntes, et dirà que és un privilegiat, potser perquè no té molt clar el significat de la paraula, al cap i a la fi es va criar a l’Hospitalet.
Compartir