EXPOSICIÓ

DATES

Del 15 d’octubre al 30 de novembre de 2019

HORARI

De dilluns a divendres de 9:00 a 21:00 h.

LLOC

IEFC: C/ Comte d’Urgell, 187 (Recinte de l’Escola Industrial). Barcelona

INAUGURACIÓ

DATA I HORA

Dilluns 21 d’octubre a les 19:00 h.

L’IEFC acull l’exposició Josep Busoms i la seva llum, una retrospectiva de l’obra del fotògraf sabadellenc Josep Busoms Domènech (1924-2016); autor de mirada tant concreta com oberta, tant clàssica com avantguardista, tan poètica com documental. Un autor que va registrar la seva època lligada a la seva experiència vital com a la realitat social que el va envoltar.

La mostra està organitzada per l’Arxiu Històric de Sabadell -dipositari de la seva obra- pel Càmera Club -del que fa ser membre actiu- i per la seva família.

Comissariat de l’exposició: Àngels Santesmasses Costa, Josep Mateu Morenilla, Joan Rosell Garrido.

L’exposició s’inaugura el dilluns 21 d’octubre, a les 19:00 h, i es pot veure del 15 d’octubre al 30 de novembre de 2019 a les sales expositives de l’IEFC.

Josep Busoms i la seva llum

L’exposició, que integra unes vuitantena de fotografies realitzades entre els anys 60 i finals dels 80, es divideix per àrees temàtiques. Després d’una introducció composta per les seves obres més representatives, segueixen altres apartats formats per fotografies de caire abstracte, de paisatge, reportatge, personatges i esport. I com a apartats especials, s’inclouen els treballs monogràfics Carretera N-150, sobre el tram Terrassa-Barcelona, i el reportatge Somriures trencats, publicat al llibre del mateix títol escrit per Mercedes Carbó.


Hi ha d’haver una sensibilitat especial i un instint d’observació molt agut perquè la imatge és a tot arreu. En les coses més àrides hi ha una imatge interessant.*

Josep Busoms

* De l’entrevista Un objectiu ben enfocat, realitzada per A. F. S. i publicada al Diari de Sabadell, el 2 de febrer de 1988.

Somriures trencats (1976). Foto: Josep Busoms
Somriures trencats (1976). Foto: Josep Busoms
El pastor (1963). Pastor amb ovelles. Foto: Josep Busoms
El pastor (1963). Pastor amb ovelles. Foto: Josep Busoms
Bromes (1962). Paisatge amb masia. Foto: Josep Busoms
Bromes (1962). Paisatge amb masia. Foto: Josep Busoms

Josep Busoms

Josep Busoms Domènech (Sabadell, 1924-2016) era el quart i últim fill del matrimoni format per Jaume Busoms Giralt i Carme Domènech Piñol. Abans de la Guerra Civil, la família posseïa a Sabadell una petita nau on rentava llana a la vora del riu Ripoll i un negoci de graneria al barri de la Creu Alta.

Acabat el servei militar (1946) va tornar a Sabadell per a treballar com a viatjant tèxtil representant simultàniament diverses empreses llaneres. Cal tenir en compte que ens trobem en un dels moments de màxima eclosió de la indústria tèxtil a Sabadell i que els productes fabricats en aquesta ciutat eren coneguts i apreciats arreu de l’estat espanyol.

Retrat de Josep Busoms (1968). Autor: Cirilo Sáiz Moreno.
Retrat de Josep Busoms (1968). Autor: Cirilo Sáiz Moreno.

La segona meitat de la dècada de 1950 i principis dels anys 60 es van caracteritzar pels seus viatges per Espanya, principalment a l’Aragó i Castella. No és casual que just en aquest moment coincideixi amb un dels punts més àlgids de la seva afició a la fotografia. Les llargues estades fora del domicili familiar van convertir a la fotografia en una bona companya de viatge. Per aquest motiu, moltes de les fotografies més destacades de la seva producció artística són paisatges i reportatges de la vida quotidiana d’aquelles terres.

Josep Busoms, com la majoria dels fotògrafs aficionats, necessitava trobar referents per perfeccionar la seva tècnica i algun lloc on poder intercanviar experiències. Aquesta inquietud el va portar a associar-se al Càmera Club de Sabadell (1961), entitat que juntament amb els concursos de fotografia li va servir per intercanviar experiències amb altres fotògrafs i aprendre dels més veterans.

La dècada de 1960 va ser la consolidació de Josep Busoms com a fotògraf reconegut gràcies a la seva participació en multitud de concursos i pels premis obtinguts. La seva producció fotogràfica, però, va ser intermitent, sovint condicionada per les obligacions laborals i familiars.

A principis de la dècada de 1970 va assolir la maduresa fotogràfica amb reportatges de denuncia social com el trànsit que afectava la carretera N-150 entre Sabadell i Terrassa (1972) o il·lustrant amb imatges de disminuïts psíquics el llibre Somriures trencats de Mercè Carbó (1976).

A part de la fotografia, també va tenir dues grans aficions: l’atletisme i l’excursionisme. A partir de 1988, amb 64 anys d’edat, va tornar a la competició atlètica en la categoria de veterans i amb una carrera fulgurant va guanyar els campionats d’Espanya en la disciplina de salt de perxa per més grans de 60, 65, 70, 75, 80 i 85 anys establint els respectius records. També va batre els rècords d’Espanya de llançament de pes en pista coberta i disc a l’aire lliure per a majors de 85 anys. La seva última fita van ser els campionats d’Europa indoor (2013) on es va proclamar campió d’Europa en llançament de disc per a majors de 85 anys i subcampió en pes, martell i martell pesat.


Per a informació ampliada sobre la seva biografia, obra, escrits i context històric, consulteu: www.josepbusoms.cat.