EXPOSICIÓ

DATES

Del 17 de març al 14 d’abril de 2021

HORARI

De dilluns a divendres de 9:30 a 20:30 h.

Dissabtes de 10 a 14 i de 16 a 20 h.

LLOC

Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles:

C/ Comte d’Urgell, 145-147. Barcelona

Sala d’exposicions (Planta -1)

Del 17 de març al 14 d’abril de 2021, es pot veure a la sala d’exposicions de la Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles, l’exposició La pols de l’era, que mostra els treballs d’Ana Anaya, Joan Teixidor i Viktor Kostenko, tres fotògrafs formats a l’IEFC.

La pols de l’era

Diu el refrany popular: Qui no vulgui pols que no vagi a l’era i un dels significats comporta allunyar-se d’allò que pot suposar perills o molèsties per evitar caure-hi o patir-les. Ho podem entendre com una recomanació conservadora, que convida a l’immobilisme, i res més lluny dels tres projectes que es presenten en aquesta exposició. Les autories d’aquesta mostra s’han aventurat lluny de la comoditat de la immediatesa per arriscar-se en un territori imprecís.

La pols de l’era ha estat també la necessitat d’entusiasmar-se amb els halurs de plata i l’accidentalitat en la construcció de la imatge. Calia bellugar-se entre la llum i la foscor per acabar obtenint allò que els remou l’ànima.

L’acció de batre el blat i exposar-se a la pols és un reflex del procés en què han estat sotmesos fins a aconseguir allò que han conreat. Ana Anaya cerca en el misteri de les ombres per trobar-hi emoció i bellesa. Joan Teixidor explora les vores i furga en els límits emocionals per mitjà de la fotomatèria. Viktor Kostenko recorre els significats d’un viatge que neix amb l’obsessió del record i que ara transita cap al final d’una etapa .

Ara només ens queda acostar-nos a l’era i deixar-nos embrutir per la pols que han provocat tots tres.


Arkhé. En la intimitat de la imatge. Ana Anaya

Foto: Ana Anaya
Foto: Ana Anaya

ἀρχή: principi o origen. Fou un concepte de la filosofia de l’Antiga Grècia que significava el començament de l’univers, el primer element, o origen i causa de totes les coses. Al llarg de la història, nombrosos filòsofs i escoles van intentar descriure i determinar quin era aquest element comú: l’aigua, el foc, l’aire, la matèria, Déu…

El que tots ells van concloure és que l’arkhé representa aquest element que és present en tot allò que ens envolta però que no es veu a simple vista. Allò que s’escapa del que l’ull humà és capaç de veure o comprendre i que s’amaga darrere de la superfície, però que és essència i ànima de tot el que està al nostre voltant.

En la meva cerca personal del ἀρχή em serveixo de la contemplació de la naturalesa i de la unió i l’equilibri entre llum i foscor. Indagar en el misteri de les ombres per a descobrir el que s’oculta després d’elles: bellesa i emoció. I crear, mitjançant aquestes ombres, una atmosfera nova centrada en l’emotivitat i l’experiència sensitiva.

I alhora, amb el desig de fer visible aquesta realitat intangible, analitzar també el misteri de la pròpia imatge. Dialogar amb ella per a entendre el seu esdevenir i el seu procés de creació. Aproximar-me d’una manera més directa i íntima i així poder descodificar la seva identitat, la seva pròpia essència.


Vores. Joan Teixidor

Foto: Joan Teixidor
Foto: Joan Teixidor

Les vores són sensibles, envolten i assenyalen límits canviants. Les vores són les fronteres reals, les no oficials, ocultes fins i tot quan fan plorar o estremir. Les vores internes són emocionals.

Aquesta és una sèrie d’imatges fotomatèriques, amb motius naturals, antics i presents, com a element principal. Tots els objectes han estat trobats, no buscats.

S’ha seguit la tècnica de l’ampliació de l’objecte sobre el paper, el fotograma directe o el monotip, amb el joc implícit i equívoc entre imatge positiva i negativa.

Vores és una exploració dels límits presents i també una constatació de la matèria com a hàbitat de la imatge.


A reveure. Viktor Kostenko

Foto: Viktor Kostenko
Foto: Viktor Kostenko

Durant deu anys he estat fotografiant la carretera per a no oblidar el que amb vuit anys vaig deixar enrere, sense jo triar-ho. Intentant retenir allò que més va marcar la meva infància, els viatges amb cotxe per a anar a veure als meus avis que vivien a dos-cents cinquanta quilòmetres de la nostra casa, en un poblet del sud d’Ucraïna. Aquests viatges, plens de sots, buit, silenci, mort i corbs de 300 anys, com acostumava a dir el meu pare mentre explicava alguna de les seves exagerades històries, són els que calarien fins al més profund de la meva petita ànima russa.

En alguna àrea de servei, d’alguna carretera secundària, d’alguna ciutat pobre, en algun país llunyà, em vaig adonar que l’obsessió per la carretera només em servia per a escapar d’una realitat que no volia acceptar. A poc a poc vaig deixar de sentir la necessitat de fugir per carreteres infinites que em transportessin a la meva infància. L’obsessió començava a dissoldre’s. Ara volia aprendre a transitar per aquest vell paisatge per al qual no vaig estar preparat la primera vegada que me’l vaig trobar. Aquesta mostra és el testimoni del final d’una etapa però no del final del viatge.


Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles

Adreça: C/ Comte d’Urgell, 145-147. Barcelona
Sala d’exposicions (Planta -1)
Dates: Del 17 de març al 14 d’abril de 2021
Horari: De dilluns a divendres de 9:30 a 20:30 h.
Dissabtes de 10 a 14 i de 16 a 20 h.