EXPOSICIÓ

DATES

De l’1 al 16 de setembre de 2018

LOCALITZACIÓ

Ajuntament de Perpinyà (Sala Paul Alduy)

Plaça de la Llotja, Perpinyà

HORARI

De dilluns a divendres de 10:00 a 18:00 h.

Dissabtes i diumenges de 10:30 a 18:00 h.

INAGURACIÓ

Dimarts 4 de setembre de 2018 a les 18:45 h.

L’IEFC presenta, en el marc del Visa Off de Perpinyà, un conjunt de sis projectes de reportatge documental sobre la diversitat de situacions i vivències humanes -no massa allunyades del nostre centre vital- sota l’autenticitat del terme compartir.

Aquests reportatges han estat realitzats per fotògrafes i fotògrafs formats a l’IEFC que s’han incorporat recentment al món professional: Astrid Lozano, Cecilia Montobbio Campa, Germania Mora Macías, Glòria Solans, Júlia Tuxans i Marc Puig i Pérez.

L’exposició es pot veure de l’1 al 16 de setembre de 2018, a l’Ajuntament de Perpinyà, Sala Paul Alduy, Plaça de la Llotja, Perpinyà.

Horari:

De dilluns a divendres de 10:00 a 18:00 h.
Dissabtes i diumenges de 10:30 a 18:00 h.

Comissariat:

Departament d’Activitats Culturals de l’IEFC.

Exposició organitzada per l’IEFC, presentada en el marc del Festival Off Perpinyà 2018, amb el suport de Visa pour l’image.


Mons compartits

Habituats a viure cadascú el seu propi món, ens sobta la diversitat de situacions i vivències que podem trobar no massa lluny del nostre centre vital. Compartir, aquesta paraula tan comú a la xarxa ha quedat com un recurs accessible i il·lusori, però si reflexionem sobre el sentit de la paraula i li donem una perspectiva documental ens podem trobar en la realitat amb un autèntic conjunt de mons compartits, com es constata en els següents projectes fotogràfics:

Geni Lozano. Catalunya Ràdio, Washington. Astrid Lozano

El cas de la corresponsal de premsa a l’estranger que comparteix dues realitats, la del país d’origen i la d’aquell món nou on és enviada a informar sobre una realitat certament diferent.

Geni Lozano. Catalunya Ràdio, Washington. Foto: Astrid Lozano
Geni Lozano. Catalunya Ràdio, Washington. Foto: Astrid Lozano

En l’era tecnològica en què ens movem, estem acostumats a aconseguir, literalment, i després d’un clic dels nostres dits, tot tipus d’informació. La tasca periodística és crucial per oferir rigor a la pluralitat informativa en què ens veiem immersos. La importància d’aquesta tasca es fa encara més patent en el treball de corresponsal. Desarrelat del país, dels amics i, en molts casos, de la família, el corresponsal navega en un món de referències per descobrir, paisatges completament nous i cultures i llengües que l’indueixen a qüestionar allò propi. M’interessa aquesta confrontació de l’individu amb una realitat lleugerament estranya amb l’imperatiu d’intentar racionalitzar-la i comprendre-la per a després explicar-la, el que forçosament implica una constant negociació entre el propi origen i el lloc de destí.

Astrid Lozano
Astrid Lozano. Foto: Elisa Blanco

Astrid Lozano
Barcelona, 1974
astridlozanofotografa.com

Sóc llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona i Màster en Literatura
anglesa per la Universitat d’Urbana-Champaign (Illinois, EUA). Els meus estudis a l’IEFC m’han permès explorar les possibilitats tècniques i artístiques de la narració fotogràfica, un llenguatge que m’ha portat a descobrir nous diàlegs dins de les històries quotidianes, de les quals sempre n’he estat una apassionada. El reportatge és el mitjà on més còmodament puc conèixer la pluralitat de la realitat que ens envolta, explorar-la i captar-la per continuar escoltant i explicant històries.

Sincera i valenta. Cecilia Montobbio Campa

També ens podem trobar mons compartits però que esdevenen en temps diferents. Un diàleg obert entre les fotografies del passat i del present amb la dona com a protagonista.

Sincera i valenta. Foto: Cecilia Montobbio Campa
Sincera i valenta. Foto: Cecilia Montobbio Campa

Així que en lloc de voler agradar, que sigui sincera. I valenta.
Chimamanda Ngozi Adichie

La recopilació de fotografies antigues amb la dona com a protagonista és el meu punt de partida. Posteriorment, he retratat a dones contemporànies en quotidianitat propera amb aquelles d’altres temps, per tal d’entrellaçar diferents estils de vida, tendències, objectius i moments. Reflectir, sense manipular l’espai, la seva identitat i representar la varietat del conjunt. El diàleg entre elles traspassa el temps i deixa llibertat a tot el que les observi. No pretenc comparar, ni fer una crítica, ni establir un judici. Intento parlar més enllà dels rols, d’allò universal que les relaciona i les fa úniques.

Cecilia Montobbio Campa
Foto: Cecilia Montobbio Campa

Cecilia Montobbio Campa
(Barcelona, 1988)
cecimontobbio.com
Instagram: @cecimontobbio

Des que recordo, tinc interès per la imatge i la creativitat. No és fins fa uns anys que vaig decidir donar-li espai a aquesta part de mi en iniciar els estudis de fotografia a l’IEFC. Aquest interès inicial s’ha convertit, ara, en la necessitat vital que per a mi és parlar a través de la fotografia. Els meus projectes personals han estat exposats i publicats, entre d’altres, al festival Stripart, Art Gallery i Photogenic Festival.

Tradició gitana. Germania Mora Macías

La comunitat gitana conserva un ritual com és el de la boda que ha perdurat en el temps i que comparteix una realitat que es mou entre la tradició i el canvi.

Tradició gitana. Foto: Germania Mora Macías
Tradició gitana. Foto: Germania Mora Macías

En aquest projecte vaig indagar sobre un col·lectiu humà que ha estat present des de temps immemorials, una ètnia molt estesa i amb identitat propia: la gitana.

En aquesta cultura és habitual que el cap de família, com a home de la casa, sigui qui triï el futur marit amb qui han de casar-se les joves solteres.

Seguint la tradició, primer es formalitza la petició i després es realitza el corresponent casament. En aquest ritual, l’esdeveniment més important s’anomena Yeli, o la prova del mocador, també coneguda com les tres roses, que la realitza una dona de la comunitat coneguda com la ajuntadora. Aquest costum posa de manifest la virginitat de la núvia, per això, és un orgull mostrar el mocador als convidats per confirmar que la núvia és pura i no deshonra a la seva família.

Foto: Germana Mora
Foto: Germana Mora

Germania Mora Macías

(Ecuador, 1980)
germaniamora.com
Instagram: @germania_mora

Vaig descobrir la càmera com una eina per registrar realitats ignorades.

He treballat en projectes de desenvolupament i ajuda humanitària. Aquesta experiència va despertar la meva inquietud per les diferents cultures i em va ajudar a captar l’emotiva expressió d’uns testimonis que mai haguessin estat relatats.

Vaig estudiar fotografia a l’IEFC. Els meus projectes s’han exposat al C. C. Tomasa Cuevas, al Festival Lumix i a Santo Domingo dels Tsáchilas, Equador.

Actualment treballo en l’edició del meu projecte sobre els supervivents de Manabi , Equador, després del terratrèmol sofert l’any 2016.

A través de la meva passió per la fotografia puc explicar històries al món.

Espigoladors. Glòria Solans

La societat dels excedents comparteix espais amb aquella altra part de la societat que està plenament conscienciada amb el tema i que aposta per organitzacions que lluiten contra aspectes com el malbaratament alimentari.

Espigoladors. Foto: Glòria Solans
Espigoladors. Foto: Glòria Solans

Cada any es rebutgen 1.300 milions de tones de menjar.

Espigoladors és una organització que lluita contra el malbaratament alimentari amb l’objectiu de recuperar el valor dels aliments i concebre’ls com un recurs i no com un residu.

L’organització col·labora amb productors que cedeixen dels seus camps els cultius que no es recullen, ja sigui per excedents de producció, per estètica o per excessiva maduració, tasca realitzada per grups de voluntaris.

Els aliments recuperats tenen diverses sortides: canalitzar-se a través d’entitats benèfiques; transformar-se en melmelades, compotes o cremes; i utilitzar-se en esdeveniments culinaris basats en aliments 100% recuperats.

Glòria Solans. Foto: Pere Barreno
Glòria Solans. Foto: Pere Barreno

Glòria Solans
(Barcelona, 1977)
gloriasolans.com
Instagram: @gloria_solans
Facebook: Gloria Solans

Graduada en Fotografia per I’IEFC, s’especialitza en fotoreportatge, base actual del seu treball com a professional. La fotografia es converteix, entre les seves mans, en una eina per oferir veu a situacions poc conegudes, i posar de relleu les seves causes i conseqüències. L’estil directe i els temes socials són presents en la major part dels seus projectes fotoperiodístics.Les seves fotografies han estat premiades en diverses ocasions.

Retrats de l’excés. Júlia Tuxans

Una mirada sobre el lleure on el consum de l’alcohol és compartit entre la gent jove i acaba quedant integrat com a pràctica quotidiana.

Retrats de l’excés. Foto: Júlia Tuxans
Retrats de l’excés. Foto: Júlia Tuxans

Espanya és el primer país de l’eurozona, i el cinquè d’Europa, on l’alcohol és més assequible i barat. Cada any es produeixen a Espanya unes 20.000 morts vinculades al consum nociu d’alcohol, però només 2 de cada 10 casos d’alcoholisme són diagnosticats. Realment, controlem? L’edat mitjana en què  la població espanyola comença a beure és als 13 anys. Anualment es registren uns 6.000 ingressos de menors en urgències a causa de la col·loquial expressió: un dia és un dia.

Júlia Tuxans. Foto: Pau Jerez
Júlia Tuxans. Foto: Pau Jerez

Júlia Tuxans
(Granollers, 1995)
juliatuxans.com

Formada a l’IEFC, s’especialitza en fotografia de reportatge i documental. Ha col·laborat amb el diari La Vanguardia en diferents àrees de treball. Els seus projectes han estat seleccionats en la convocatòria de fotoperiodisme Clic 2017, i ha rebut un premi de fotoperiodisme al Festival Gollut del mateix any. La seva obra ha estat exposada en diversos centres de Barcelona, com Meetting Point Gallery. Segons les seves paraules: Sóc una addicta a la revolució de les consciències. No m’agrada aquesta societat quieta i callada; repetitiva i adormida. Vull que les meves fotografies arribin a influenciar les ments de la gent perquè visquin, pensin i reivindiquin.

Dones, joves i pageses. Marc Puig i Pérez

Quatre protagonistes comparteixen el canvi generacional i l’apoderament de la dona a la pagesia.

Dones, joves i pageses. Foto: Marc Puig i Pérez
Dones, joves i pageses. Foto: Marc Puig i Pérez

Dones, Joves i Pageses és un projecte fotogràfic que vol reivindicar el paper de la dona en un sector, la pagesia, en què la societat sovint relaciona amb un món d’homes i d’edat adulta.

El projecte recull el dia a dia de l’Anna, l’Emma i l’Ivet, tres dones joves, que des de diferents ramificacions de la pagesia catalana posen de relleu que és possible un canvi generacional, que trenca esquemes, i amb una perspectiva de gènere que empodera les dones joves a ser pageses.

Marc Puig i Pérez. Foto: Júlia Termes
Marc Puig i Pérez. Foto: Júlia Termes

Marc Puig i Pérez
(Blanes, 1986)
foto@marcpuigperez.cat
marcpuigperez.cat
Instagram: @MarcPuigPerez
Facebook: MarcPuigPerezFotografia
Twitter: @MarcPuigPerez

Ha estudiat Ciències Polítiques i el Graduat en Fotografia a l’IEFC. Es va iniciar  en el món de la fotografia al registrar amb la seva càmera els primers concerts musicals i els actes polítics en què assistia i participava. Posteriorment, comença a treballar com a fotoperiodista per a diferents mitjans de comunicació, entitats, institucions i partits polítics. Actualment és el fotògraf oficial del grup de música Roba Estesa, i treballa com a fotoperiodista pel diari LaRepublica.cat.