INAUGURACIÓ

Dimarts 30 de gener a les 19:00 h, a la seu de l’IEFC.

Amb la presència de l’autor i la presentació per part de Miquel Roca Junyent.

EXPOSICIÓ

DATES

Del 30 de gener al 16 de març de 2018

HORARI

De dilluns a divendres de 8:00 a 22:00 h.

LLOC

IEFC: C/ Comte d’Urgell, 187 (Recinte de l’Escola Industrial). Barcelona

L’IEFC presenta l’exposició Francesc Esteve, el valor de la mirada, un recull de fotografies significatives de Barcelona i la seva àrea metropolitana fetes entre els anys 50 i 60 del segle XX. La mostra és representativa dels principis argumentals i estètics d’un autor que va desenvolupar com a propis dins de la tendència de la seva època; uns documents fotogràfics que formen part de la nostra memòria col·lectiva.

L’exposició es complementa amb l’adaptació en format audiovisual de la seva sèrie fotogràfica titulada Oda, de 2017. Aquesta obra està composta per fotografies realitzades en diferents èpoques, des dels anys 40 fins a l’actualitat, que adapten en poema L’oda infinita de Joan Maragall.

Amb aquesta mostra, l’IEFC dóna reconeixement i projecció a una de les autories fotogràfiques que han establert i assentat el curs de la nostra cultura fotogràfica i que, per diverses raons, no han rebut la divulgació merescuda, com és el cas del fotògraf sabadellenc Francesc Esteve i Soley (1932).

Francesc Esteve, el valor de la mirada

Del 30 de gener al 16 de març de 2018.
Inauguració, 30 de gener de 2018, a les 19 h. L’acte compta amb presència de l’autor i la presentació per part de Miquel Roca Junyent.

Sala Ramón Alabern, Sala El Balcó i Sala de Baix.


En l’ideari fundacional de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entre d’altres activitats hi trobem la recuperació i difusió del patrimoni fotogràfic.

Amb aquesta exposició que ara presentem donem continuïtat a aquest ideari, i homenatgem i reivindiquem la figura del sabadellenc Francesc Esteve i Soley.  Creiem que la creativitat i la potència que podem trobar i veure en les seves fotografies, no poden passar desapercebudes ni quedar en l’oblit dels historiadors de la fotografia catalana ni del públic en general.

Els convidem a fer un recorregut per la segona meitat del segle XX, on la poètica i la ironia es donen la mà, amb clares referències al neorealisme, i tenint la quotidianitat com a fil conductor.

Voldria agrair la generositat i el temps que ens ha dedicat Francesc Esteve, per tal de poder completar la primera selecció de fotografies feta per Miquel Galmes, fundador i antic director de l’IEFC. Cada vegada que Francesc Esteve obria una nova capsa amb fotografies, nosaltres hi trobàvem noves joiesque no paraven de sorprendre’ns i que en moltes ocasions, ens obligaven a modificar els nostres criteris de selecció. Gràcies a la seva gran memòria ens podia explicar tot allò que hi havia darrera de cada fotografia, i el motiu amb el que havia decidit prémer el disparador de la càmera… Fins i tot podem testimoniar que se’n recorda del títol de cadascuna de les seves fotografies.

Espero que tots vostès gaudeixin tant com hem gaudit nosaltres descobrint l’obra de Francesc Esteve i Soley.

Eduard Bertran / Director IEFC


No hi ha res com la persona humana. La persona és vida.

Les meves fotos són fàcils, obertes, espontànies i senzilles, sense complicacions.

Sempre he fet la meva fotografia i mai he pretès que em dominés cap tipus de cànon.

Francesc Esteve i Soley

Francesc Esteve i Soley

(Sabadell, 1932) és fill d’una família industrial sabadellenca. Llicenciat en Dret, s’inicia en la fotografia de la mà del seu pare.

El 1957 ingressa al Càmera Club de Sabadell. En la dècada dels 50 les seves fotografies van guanyar diversos premis en els concursos més prestigiosos del moment, com el de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Era l’època daurada de l’associacionisme fotogràfic. A partir de 1961 comença la part més productiva de la seva obra. S’allunya dels concursos, ja que no li plauen els paràmetres i la visió fotogràfica que propugnen, i inicia un camí de llibertat creativa tant tècnica com temàtica que ja no abandonarà mai.

Les circumstàncies professionals i personals li generen durant els anys 70 i 80 períodes de parèntesi en la seva activitat artística, però a partir dels anys 90 torna a dirigir l’objectiu en els espais i personatges que li són propis,  amb el mateix  afany de veritat i ironia que identifica la seva obra.

L’any 2000 el Museu d’Art de Sabadell li dedica una exposició antològica i edita un catàleg amb imatges de 1943 a 1998. Ha col·laborat en diverses exposicions i publicacions, entre les més recents, l’any 2006 va publicar el llibre Passatgers, amb textos de Joan Cuscó, que inclou unes 200 fotografies de sabadellencs. Ha exposat amb fotògrafs com Francesc Català Roca o Xavier Miserachs. La seva obra forma part del fons el Museu d’Art de Sabadell i del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Dels orígens de l’exposició

De Miquel Galmes i Creus hem heretat la responsabilitat de donar continuïtat als principis de l’entitat de la qual va ser fundador i director: l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). I també, a formalitzar les iniciatives que va deixar pendents, tot i haver estat ideant propostes i treballant fins al darrer moment. Una d’elles va ser l’organització expositiva de l’obra d’un fotògraf pel qual professava amistat i admiració: Francesc Esteve i Soley.

Miquel Galmes ja va efectuar, al seu dia, una selecció d’imatges de l’àmplia obra de Francesc Esteve amb fins expositius, on s’integraven còpies vintage  al costat de tiratges actuals, totes elles efectuades pel propi autor. Aquesta selecció ha estat respectada i la nostra tasca ha consistit en ampliar-la i adequar-la a les sales expositives de l’IEFC, amb total respecte als principis conferits en la selecció inicial.

Del conjunt de les fotografies exposades, cal destacar la síntesi que Miquel Galmes va saber extreure de la mirada de Francesc Esteve, en la qual s’aprecia, en essència, una poètica testimonial de gents i atmosferes que van habitar en un temps, el dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, aquell que es recorda en blanc i negre, però que està ple de les traces de color que oferia la mirada inquieta de Francesc Esteve; una mirada a la qual no li faltaven, a més, instants de fina ironia així com d’exploració compositiva sobre una realitat que l’incitava a fotografiar des de totes les perspectives que la seva intuïció li dictaminava.

Aquesta mostra fotogràfica convida a passejar per un dels períodes que Francesc Esteve va fotografiar; sí, només un d’ells, perquè la seva obra abasta totes les èpoques de la seva vida, una vida activa a la recerca de l’expressió d’aquell instant que s’obre cap a la realitat i, al moment, es tanca en si mateix per preservar-lo de l’oblit. Tot i que la fotografia, d’hàbit, ja capta aquells instants que no es poden tornar a repetir, a l’observar-los en l’obra de Francesc Esteve ens transmet un cert aire d’enyorança perquè són intemporals: poden canviar els carrers i les formes de vestir, els costums, els treballs i els jocs, les creences i els hàbits, però la condició de l’ésser humà és la mateixa en tots els temps, i d’aquest sentit universal donen testimoni les fotografies de Francesc Esteve i Soley.

Carles Costa i Llorenç Raich / Activitats Culturals IEFC


Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya

Adreça: C/ Comte d’Urgell, 187 (Recinte de l’Escola Industrial). Barcelona
Dates: Del 30 de gener al 16 de març de 2018
Horari: De dilluns a divendres de 8:00 a 22:00 h