EXPOSICIÓ TEMPS CAPTIU

DATES

Del 21 de Febrer al 15 de Març de 2020

LLOC

Espai Cíclope:

Passeig Mossèn Jacint Verdaguer, 132. Igualada

HORARI

Dilluns tancat

De dimarts a dijous de 18:30 a 20:30 h

Divendres de 18:00 a 21:00 h

Dissabtes i diumenges d’11:00 a 14:00 i de 17:00 a 21:00 h

FineArt 2020. Festival de fotografia d’Igualada

En aquesta 8a edició del festival, l’IEFC presenta l’exposició Temps captiu, integrada pels següents projectes fotogràfics:

  • Setembre, de Pablo Breva
  • Circulāre, de Silvia Miralles
  • Camins de ronda, de Josep Maria Vidal

A partir del territori, l’arquitectura i la natura, aquestes tres autories ens conviden a recordar un temps capturat a través de la matèria present.

L’exposició es pot veure del 21 de febrer al 15 de març de 2020 a l’Espai Cíclope d’Igualada.

Temps cautiu representa als projectes del Curs d’Especialització en Fotografia d’Autor de l’IEFC, 2019, impartit per Jaume Buxeda.

El festival FineArt Igualada, és un esdeveniment de fotografia on es poden veure exposicions i participar en activitats paral·leles com projeccions audiovisuals, xerrades, taules rodones, visites guiades i tallers.

Espai Cíclope

Adreça: Passeig Mossén Jacint Verdaguer, 132. Igualada
Dates: del 21 de febrer al 15 de març de 2020

Horari:
Dilluns tancat
De dimarts a dijous de 18:30 a 20:30 h
Divendres de 18:00 a 21:00 h
Dissabtes i diumenges d’11:00 a 14:00 i de 17:00 a 21:00 h


Setembre. Pablo Breva

Autoretrat Pablo Breva
Autoretrat Pablo Breva

Setembre neix de la melangia, un sentiment que aviat és descobert per hom criat a vora mar. Allà, a la tardor, es desperta un conflicte emocional on a l’arribada d’un oratge tempestuós i a la sensació de pèrdua d’un temps d’oci i esbarjo gaudit a l’escalfor dels llargs dies d’estiu se suma en poderosa antítesi la dolça certesa de la recuperació d’un paisatge i un món propi que, amb el tràfec estiuenc, sovint romanien amagats.

Aquesta antítesi és ben present a les terres costaneres on l’abandó d’habitatges estiuencs i la despoblació subsegüent de poblets i platges, deixa un regust agredolç que romandrà per sempre a la memòria d’aquells que, arran de sorra, hem viscut estius d’amistats, anhels i salnitre.

El llenguatge fotogràfic esdevé una eina insuperable per l’expressió d’aquest tipus de sensacions. Cels blaus com un metall i núvols de llevantades com a teló de fons d’estris abandonats, deixats anar, oblidats i mai prou valorats després que ens han brindat la seva presència per gaudir-ne de la màgia d’un estiu que ja és record.

La realització d’aquest projecte ha estat duta a terme durant la tardor, hivern i primavera de 2018 i 2019 a les platges de la costa catalana i valenciana, escenaris paradigmàtics d’experiències i records d’adolescències mediterrànies.

El resultat és una sèrie de fotografies que volen ser una reflexió visual d’unes vivències i unes sensacions que m’acompanyen des de petit i, crec, són determinants d’un caràcter que reconec com meu i del qual n’estic orgullós.

Pablo Breva, Juny de 2019

Setembre. Pablo Breva
Setembre. Pablo Breva

Circulāre. Silvia Miralles

Autoretrat Sílvia Miralles
Autoretrat Sílvia Miralles

Circulāre explora el cercle com a figura geomètrica. Allò circular com a forma arquitectònica centrípeta, continua, que emmarca i contrasta amb una realitat que es presenta difusa, imperfecta, sempre inacabada.

L’origen del projecte és el Taller d’Arquitectura Ricardo Bofill a Sant Just Desvern, Barcelona. És una obra arquitectònica de reconversió, on una antiga fàbrica de ciment dels anys 70 -formada per vàries sitges de formigó- es transforma en l’actual despatx d’arquitectura i habitatge de l’arquitecte.

La sèrie recorre l’espai d’exterior a interior i la relació del continent circular amb el buit que genera. Mitjançant la repetició d’allò circular, la sèrie Circulāre s’abstrau del context per a capturar el caràcter permanent i eteri, la fragilitat i solidesa d’aquella arquitectura que, lluny de pertànyer a una època, busca ser atemporal.

Silvia Miralles, Juny de 2019

Circulāre. Silvia Miralles
Circulāre. Silvia Miralles

Camins de ronda. Josep Maria Vidal

Autoretrat Josep Maria Vidal
Autoretrat Josep Maria Vidal

Els camins de ronda conviden a passejar i a admirar el paisatge: el mar, els vaixells o els penya-segats acostumen a ser l’objecte d’atenció de la vista i de les imatges fotogràfiques.

Tanmateix, aquesta vegada em crida l’atenció no tant el paisatge, sinó els elements del propi camí de ronda que capturo prescindint del color i de tot element de temporalitat.

Les imatges proposen a l’espectador una interpretació més íntima i pausada de la realitat, tot i procurant destacar la bellesa dels detalls i dels elements ordinaris que sovint passen desapercebuts.

El treball reivindica la pausa i la introspecció, tot mirant de destacar la singularitat de cada element, irrepetible, com irrepetible és el moment capturat en les fotografies, una tarda del mes de maig de 2019.

Josep Maria Vidal

Camins de ronda. Josep Maria Vidal
Camins de ronda. Josep Maria Vidal

A més a més, en el festival també hi exposen diversos fotògrafs que van cursar els seus estudis de fotografia a l’IEFC: