L’IEFC exposa, a l’Espai Expositiu Antiga Estació de Rubí, un conjunt de sis projectes de reportatge on cadascun mostra els límits del seu Territori Documental.
Aquests reportatges han estat realitzats per fotògrafes i fotògrafs formats a l’IEFC, professionals en l’actualitat: Aitor Rodero, Ana Garcia, Marta del Moral, Paula Roque, Roger Canal i Sara Cerviño.
Amb la col·laboració:
Aquesta exposició, organitzada pel Departament d’Activitats Culturals de l’IEFC, va ser presentada el setembre de 2019 a l’Ajuntament de Perpinyà, en el marc del Festival Off Perpinyà 2019, amb el suport de Visa pour l’image.
Territori documental
Territori documental es refereix tant al contingut -i per tant cap a on dirigim la mirada- com també planteja una reflexió sobre què és document, quina és la forma de la seva representació. El Territori Documental pot tenir un ampli abast, però aquí volem aportar la visió atenta d’aquella fotografia on els temes propers al nostre entorn esdevenen d’interès per la cura i sensibilitat aportada per cada fotògraf. Territori és un club de rock que viu la devoció com un temple de culte; és un zoo que ens trasllada una reflexió sobre seu futur; és el paisatge d’uns camps de concentració que reconstrueix la memòria d’una família exiliada; és una entitat que treballa la integració i l’autonomia d’aquelles persones que tenen malalties mentals; és l’espai quotidià on es mostra un missatge de superació d’aquelles dones que han patit violència de gènere; i finalment, és la llar com l’espai de dependència on és assistit qui ha perdut autonomia física, psíquica o intel·lectual. Territoris.
La parròquia del rock. Aitor Rodero
A Wamba Buluba era un club de Rock and roll capitanejat per Turista Bang Bang que celebrava concerts i sessions de Djs tots els dijous del mes en el Marula Cafè de Barcelona, però no era només això… Gairebé podríem dir que era un lloc de peregrinació, un oasi de bona música -amagat al carrer Escudellers- on tota una generació de devots podia viure la seva passió per la música a tan sols uns pocs centímetres dels seus ídols.
A Wamba Buluba era un lloc petit en metres quadrats, però gegant en ritmes i emocions. Una autentica catedral del Rock on els seus parroquians donaven curs als rituals més bojos de Barcelona.
Aitor Rodero
En la meva vida he tingut dues grans passions: el teatre i la fotografia. I encara que durant anys el teatre va prioritzar, amb el temps, l’herència fotogràfica del meu pare va fer que la fotografia ocupés un major espai en la meva vida. La fotografia, no obstant això, mai va desterrar el teatre, sinó que més aviat es va fusionar amb ell. Actualment visc per a documentar amb la meva càmera fotogràfica el món de l’art per deixar constància de les propostes culturals que hi ha a la meva ciutat, alhora que desenvolupo altres projectes documentals i artístics.
Treballo en el magazine digital Qualsevol Nit i les meves fotografies de Teatre es publiquen en la premsa nacional. També sóc el fotògraf oficial de diverses sales de concert i esdeveniments de Barcelona.
A pesar de todo (Malgrat tot). Ana García Rodríguez
Aquest projecte es construeix com una trobada en el camí de recuperació de persones que conviuen amb un diagnòstic en salut mental, en la seva majoria esquizofrènia. Per a això, he acompanyat als socis del Club Social Gramenet de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) en les seves rutines diàries a través de les activitats que proposen i autogestionen en assemblea amb l’ajuda de tres educadors. Aquestes activitats persegueixen l’adquisició de competències personals i socials que afavoreixen la completa autonomia i integració social dels membres del club, i la superació davant qualsevol forma d’estigma que amb freqüència es genera en els diagnòstics en salut mental.
Ana García Rodríguez
Fotògrafa nascuda a Barcelona. Especialitat, narrativa fotogràfica.
Acadèmicament es va formar en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, i en Fotografia per l’IEFC.
Les seves àrees d’especialització són la Fotografia Documental i Editorial, el Retrat, el Paisatge i l’Arquitectura. També l’interessa la fotografia com a eina de pensament i reflexió.
L’enfocament del seu treball mostra una marcada inclinació per revelar les històries que es generen des de les imatges.
Arbeit macht frei (El treball us fa lliures). Marta del Moral
A partir del relat d’Armando Planas sobre el seu pare, Ángel Planas, un aviador de la II República espanyola, i de la seva mare, Magdalena García, m’endinso en un viatge fotogràfic per a documentar els llocs on aquesta família va sofrir les vicissituds de la guerra civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial. Dos exilis, dos camins paral·lels: el de Magdalena amb el seu fill Armando a França i el d’Ángel a Alemanya. Dos camps de concentració, tan similars i alhora tan distants. Dues formes, en definitiva, de sobreviure a totes les guerres.
Marta del Moral Salvador
Em vaig graduar en Disseny Gràfic i Publicitat a la Llotja de Barcelona i posteriorment en fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.
La fotografia és l’art d’expressar el que no pots veure a simple vista, és afegir emocions al coneixement i equilibrar-lo a través de la bellesa i de la llum.
Cuido els detalls, em fixo en les ombres i en els matisos, em fascina el reportatge, també el paisatge i el retrat com a art i document. Intento conciliar en harmonia a l’ésser humà amb el seu entorn.
El zoo del futur o el futur del zoo. Roger Canal
La lluita animalista ha arribat a l’Ajuntament de Barcelona a l’aprovar al maig de 2019 la reconversió del Zoo. Amb 127 anys d’història, ara es veurà com un comitè determinarà en 3 anys què farà amb els 2000 animals que hi viuen, la majoria espècies amenaçades provinents de decomisos.
La poca inversió cap al Zoo ha perjudicat la qualitat de les instal·lacions i el nombre de visites. Aquesta situació fa temps que la denuncien els cuidadors que demanen millores mentre vetllen pel benestar animal. Aquests desconfien del gir animalista de l’Ajuntament perquè creuen que hi ha la voluntat de tancar el Zoo amb finalitats urbanístiques.
Roger Canal
Fotògraf freelance de Barcelona. A més de cursar el grau de fotografia a l’IEFC, sóc llicenciat en Biologia (UB) i en Veterinària (UAB). M’he especialitzat en fotografia de fotoreportatge, viatges i natura.
Sóc professor de Ciències i Biologia en un Institut, i he impartit cursos i conferències de biologia, fotografia i viatges durant més de 15 anys. He realitzat diverses exposicions de fotografia de natura i viatges.
La passió per conèixer nous paisatges i noves cultures m’ha portat a visitar més de 50 països en 5 continents.
L’univers de l’Adrià. Sara Cerviño
El dia depèn del sol, igual que la nit de la lluna
La dependència és un estat en què es troben algunes persones que, per raons lligades a la falta o pèrdua d’autonomia física, psíquica o intel·lectual, tenen la necessitat de ser assistides per realitzar les Activitats Bàsiques de la Vida Diària. En aquesta circumstància es generen en els mateixos cuidadors una altra sèrie de dependències. D’una banda, la dependència dels familiars en creure que ningú millor que ells podrà cuidar i protegir a aquesta persona; i per una altra, la dependència dels cuidadors professionals derivada del sentiment tan gratificant que es crea en ajudar a un ésser necessitat.
Sara Cerviño
Barcelona (1987)
Des de ben jove vaig saber que volia dedicar-me al món social. Vaig estudiar Integració Social i des de llavors he treballat en diversos col·lectius: presó, malaltia mental, immigració, discapacitat, drogoaddicció…
Posteriorment, em vaig trobar en la necessitat de comunicar i expressar les meves inquietuds, pensaments i vivències. Aquesta necessitat em porta a recuperar la meva passió per la fotografia i a estudiar el Graduat en Fotografia a l’IEFC.
Des de llavors compagino el meu treball social amb els meus projectes de fotografia documental, entre altres, Los Condenados (2018), Desde su ventana (2019). En l’actualitat estic treballant en un projecte sobre la dona titulat El florecer.
Reprendre el vol. Paula Roque
Onze dones que han sofert violència de gènere. M’endinso en la vida de cadascuna d’elles per a mostrar que hi ha vida després del maltractament.
Un dels meus propòsits ha estat trencar amb l’estereotip visual de la dona maltractada, d’aquí la importància de registrar-la en el seu entorn quotidià. Amb aquesta intenció he volgut constatar la diversa procedència i classe social de les protagonistes.
La finalitat d’aquest projecte és mostrar una realitat de superació amb la finalitat que altres dones que pateixin o hagin sofert aquesta mateixa circumstància tinguin una esperança de futur.
Paula Roque
En l’espai de la fotografia, el camp que més m’atreu és el Reportatge Documental perquè m’ofereix la possibilitat de donar suport als moviments socials, així com donar cabuda a la meva passió per explicar-li al món una realitat desconeguda.
Graduada en fotografia per l’IEFC de Barcelona, m’he especialitzat en Multimèdia per a Projectes Documentals i Reportatge Documental de Proximitat.
Els meus projectes documentals han estat exposats a Barcelona i en l’actualitat treballo com a reportera per a diferents entitats i institucions.
Compartir