Dirigit a
Fotògrafs, estudiants de fotografia o historia de l’art i amants del viatge i la seva antropologia. Interessats en la fotografia documental de viatges, paisatge i territori.
Objectius
Partint d’una sólida conceptualització de la representació del paisatge, el taller introdueix a l’alumnat en les teories del viatge i del territori, les quals, juntament amb una revisió històrica, permeten disposar d’una base per a la comprensió dels corrents més actuals de la fotografia que tenen el món com a objecte de discurs.
S’aborda una antropologia del viatge que permet caracteritzar al viatger en la cruïlla entre l’ètica, l’estètica i la política. Un cop definit el rol del viatger s’estudia el seu mapa i es consideren les diferents actituds fotogràfiques envers el viatge (des de la fotografia com a document a la fotografia com a ficció) per finalment proposar una possible teoria estètica del viatge.
Durant el curs es desenvolupa de manera pràctica un projecte fotogràfic personal vinculat amb paisatge i/o viatge.
Roger Grasas
(Barcelona, 1970) Llicenciat en Filosofia (UB), Graduat en Fotografia (EFFPC) i Màster en Estètica (UAB).
Inicia la seva carrera professional com a foto-reporter a finals dels anys 90, documentant projectes per a diverses ONGs i fundacions nacionals i internacionals. Des de llavors, el viatge traça el fil argumental de la seva obra i el territori es converteix en el nucli del seu discurs. Col·laborador habitual des de 2005 en publicacions tant nacionals com internacionals (Wired, National Geographic, Esquire etc) la seva obra editorial és representada per l’agència Zoom.
Interessat en les tradicions filosòfiques orientals, molt especialment en la possible vinculació entre la creació fotogràfica i el taoïsme. Realitza diversos viatges a Xina i Japó, i comença a impartir tallers de Fotografia Taoïsta al Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC (2000-2008).
L’obra personal de Roger Grasas aborda el paper que la tecnologia i el postcapitalisme revelen dins el món globalitzat i l’estat d’alienació que pateix l’ésser humà en un paisatge contemporani cada vegada més sofisticat, ple de paradoxes i indesxifrable. La connexió entre espai i història i conceptes com la diferència o la hiperrealitat són també llocs comuns en projectes com Min Turab, Hotel, dulce hotel o Ha Aretz. A partir de l’any 2009 incorpora la imatge en moviment en el seu discurs (Inshallah, Atenea). El documental Joan Fontcuberta: el que queda de la fotografia, dirigit i guionitzat juntament amb Carles Prats, és la seva primera peça àudiovisual de llarga durada. Entre els guardons fotogràfics més recents destaquen el Premio Descubrimientos del Festival PhotoEspaña 2018, el Landscape Award Festival HeadOn 2018 de Sydney o el Directors Award del Center for Fine Art Photography 2018 (Colorado, USA).
La seva obra ha estat exposada en festivals i galeries d’Espanya, Alemanya, França, Holanda, Anglaterra, Itàlia, Estats Units, Mèxic, Austràlia, Aràbia Saudí i els Emirats Àrabs Units. L’any 2017 publica Atenea i Min Turab amb l’editorial RM. L’any 2021 publica Ha Aretz, el seu darrer projecte documental de llarga durada.
- Concepte i genealogía de paisatge. El mite d’Arcadia. Lloc, espai, paisatge i territori.
- El descobriment del paisatge a Orient i a Occident. Natura naturans versus Natura naturata.
- Categories estètiques del paisatge: la bellesa, el sublim, el pintoresc, l’antiestètica.
- De l’art del paisatge al paisatge com a art.
- Tipologies de paisatge: del jardí de l’Edèn a Silicon Valley.
- Territori i èsser humà: presència i absència. El paisatge de la memòria. Cultura i territori. La hipermodernitat: globalització, sobrerepresentació espaial, els no-llocs i els llocs sense mapa.
- Paisatge i fotografia, un recorregut històric.
- Actituds fotogràfiques devant del territori: document, interpretació, crítica i equivalent.
- Concepte, epistemologia i història del viatge. Dels viatges mítics a la post-modernitat i el turisme espacial.
- Anatomia del viatger contemporani
- Per un regne de l’espai: el mapa del viatger. El gir geogràfic dins de l’art actual
- Per què viatjar? Antropologia del viatge
- Fotografia i viatge: l’art de viatjar.
- Conceptualització, elaboració i postproducció d’un projecte fotogràfic personal i tutories col·lectives.
Metodologia
El curs s’articula en 10 sessions online de 3 hores cadascuna.
Les quatre primeres sessions serveixen per definir el marc teòric, estètic i històric d’una antropologia del viatge i la seva vinculació amb la teoria del paisatge i la fotografia documental centrada en el territori.
En la cinquena sessió cada alumne planteja un tema que vol desenvolupar en forma de projecte fotogràfic personal vinculat amb algun dels continguts estudiats al llarg del curs; com per exemple el gir geogràfic dins de l’art actual, la globalització, els no-llocs de la hipermodernitat, els paisatges de la memòria, etc.
En les darreres sessions es combinen les tutories dels projectes amb l’estudi de l’antropologia del viatge, la seva vinculació amb el medi fotogràfic i un gran nombre de casos d’estudi de fotògrafs/es i artistes visuals contemporanis que treballen en relació amb el viatge, el paisatge o les geografies.
L’Art de la deriva: Viatge, Paisatge i Fotografia
Durada: 30 h (10 sessions 3 h)
Dates: 22/02/23 al 24/05/23
Horari: Dimecres, 16 a 19 h
6 primeres sessions setmanals
4 últimes sessions quinzenals
Preu: 440 €
Descomptes: Estudiants IEFC | Afiliats UPIFC | Associats AFPE: 396 €
En cas de no assolir el nombre mínim d’inscripcions, s’anul·la el curs i es retornen els diners.
Requisits d’accés
Abans de matricular-se, els nous alumnes, han d’enviar a l’adreça especialitzacio@iefc.cat el que es detalla a continuació:
- C.V. complet
- Portfoli de màxim 20 imatges, si és possible relacionades amb la temàtica del curs. Format JPG de 800 px del costat més llarg.
- Breu text de motivació
Un cop acceptats es pot tramitar la matrícula.
Per qualsevol dubte previ, contacteu amb Joan Ribó (coordinador de cursos d’especialització): jribof@iefc.cat
Compartir