Dirigit a
Fotògrafs, estudiants de fotografia o historia de l’art i amants del viatge i la seva antropologia.
Interessats en la fotografia documental de viatges, paisatge i territori.
Objectius
Partint d’una conceptualització de la percepció i representació del territori, el taller introdueix a l’alumnat en la teoria del viatge i del paisatge; la qual, juntament amb una revisió històrica, permet disposar d’un andamiatge útil per a la comprensió dels diferents corrents de la fotografia actuals.
S’aborda una antropologia del viatge que permet caracteritzar al viatger, explorador o turista en la cruïlla entre l’ètica, l’estética i la política.
Un cop definit el rol del viatger, s’estudia el seu mapa i es consideren les diferents actituds fotogràfiques davant el viatge (des de la fotografía com a document a la fotografia como a ficció) per finalment proposar una possible teoria estètica del viatge.
Durant el curs es desenvolupa de manera pràctica un projecte fotogràfic personal vinculat amb el viatge i el paisatge.
Roger Grasas
(Barcelona, 1970) Llicenciat en Filosofia (UB), Graduat en Fotografia (EFFPC) i Màster en Estètica (UAB).
A partir de l’any 1998 comença a interessar-se en les tradicions filosòfiques orientals, molt especialment en la possible vinculació entre la creació fotogràfica i el taoisme. Realitza diversos viatges a la Xina i el Japó, i comença a impartir tallers de Fotografia Taoista al Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC (2000-2008). Simultàniament, des de 2001 inicia la seva carrera professional com a reporter documentant projectes per a ONG’s i fundacions nacionals i internacionals. Des de llavors, el viatge traça el fil argumental de la seva obra i el territori es converteix en el nucli del seu discurs. Col·laborador habitual des de 2005 en publicacions tant nacionals com internacionals (Wired, National Geographic, etc) la seva obra editorial és representada per l’agència Zoom.
L’obra personal de Roger Grasas aborda el paper que la tecnologia i el postcapitalisme revelen dins el món globalitzat i l’estat d’alienació que pateix l’ésser humà en un paisatge contemporani cada vegada més sofisticat, ple de paradoxes i indesxifrable. La connexió entre espai i història i conceptes com la diferència o la hiperrealitat són també llocs comuns en projectes com Min Turab, Hotel, dulce hotel o Ha Aretz. A partir de l’any 2009 incorpora la imatge en moviment en el seu discurs (Inshallah, Atenea). El documental Joan Fontcuberta: el que queda de la fotografia, dirigit i guionitzat juntament amb Carles Prats, és la seva primera peça àudiovisual de llarga durada. Entre els guardons fotogràfics més recents destaquen el Premio Descubrimientos del Festival PhotoEspaña 2018, el Landscape Award Festival HeadOn 2018 de Sydney o el Directors Award del Center for Fine Art Photography 2018 (Colorado, USA).
La seva obra està representada des de 2016 per les galeries La Projekteria i Artig Gallery i ha estat exposada en festivals i galeries d’Espanya, Alemanya, França, Holanda, Anglaterra, Itàlia, Estats Units, Mèxic, Austràlia, Aràbia Saudí i els Emirats Àrabs Units. L’any 2017 els projectes Atenea i Min Turab van ser publicats en format llibre per l’editorial RM.
- Concepte i genealogía de paisatge. El mite d’Arcadia. Lloc, espai, paisatge i territori.
- El descobriment del paisatge a Orient i a Occident. Natura naturans versus Natura naturata.
- Categories estètiques: la bellesa, el sublim, el pintoresc, l’antiestètica.
- Paisatge i fotografia, un recorregut històric.
- De l’art del paisatge al paisatge com a art.
- Tipologies de paisatge: del jardí de l’Edèn a Silicon Valley.
- Espais hiper-moderns: els no-llocs.
- Concepte, epistemologia i història del viatge. dels viatges mítics a la postmodernitat
- Anatomia del viatger contemporani.
- Globalització, cultura i territori.
- El gir geogràfic dins de l’art actual.
- Actituds fotogràfiques devant del territori: document, interpretació, crítica i equivalent.
- Per un regne de l’espai: el mapa del viatger.
- Canvi i quietut: la llum i els fenòmens perceptius.
- Territori i èsser humà: presència i absència. El paisatge de la memòria.
- L’experiència del viatge: per què viatjar? Antropologia del viatge.
- Fotografia i viatge: l’art de viatjar.
- Conceptualització, elaboració i postproducció d’un projecte fotogràfic personal i tutories col·lectives.
Metodologia
El curs s’articula en 10 sessions online de 3 hores cadascuna.
Les quatre primeres sessions serveixen per definir el marc teòric, estètic i històric d’una antropologia del viatge i la seva vinculació amb la teoria del paisatge i la fotografia documental centrada en el territori.
En la cinquena sessió cada alumne planteja un tema que vol desenvolupar en forma de projecte fotogràfic personal vinculat amb algun dels continguts estudiats al llarg del curs; com per exemple el gir geogràfic dins de l’art actual, la globalització, els no-llocs de la hipermodernitat, els paisatges de la memòria, etc.
En les sessions sisena a novena es combinen les tutories i el seguiment dels projectes de cada alumne amb casos d’estudi que il·lustren la teoria estètica del viatge i la depuració de l’estil com a fotògraf.
La desena sessió serveix per visionar i comentar els treballs finals.
La fuga del món: Fotografia, viatge i territori
- Durada: 30 hores (10 sessions online de 3 hores)
- Dates: Novembre 2020 a Febrer 2021
- Inici: 6 de Novembre de 2020
- Horari: Divendres de 16 a 19 h
- Preu: 440 € (Estudiants de l’IEFC / Afiliats UPIFC / Associats AFPE: 396 €)
* En cas de no assolir el nombre mínim d’inscripcions, s’anul·la el curs i es retornen els diners.
Requisits d’accés
Abans de matricular-se, els nous alumnes, han d’enviar a l’adreça especialitzacio@iefc.cat el que es detalla a continuació:
- C.V. complet
- Portfoli de màxim 20 imatges, si és possible relacionades amb la temàtica del curs. Format JPG de 800 px del costat més llarg.
- Breu text de motivació
Un cop acceptats es pot tramitar la matrícula.
Per qualsevol dubte previ, contacteu amb Joan Ribó (coordinador de cursos d’especialització): jribof@iefc.cat
Compartir