El curs planteja la lectura i treball a partir d’aprofundir en la lectura de diferents llibres sobre fotografia i pensament, amb l’objectiu de reflexionar sobre i a partir dels mateixos tot endinsant-nos en la filosofia de la fotografia i en les lectures dialògiques.
Dirigit a
Aquells/es interessats en aspectes teòrics, socio-històric-culturals de la fotografia, incloent fotògrafs, artistes, filòsofs, historiadors, o qualsevols persona interessada en la reflexió sobre la fotografia.
Descripció
Des dels inicis de la fotografia van sorgir escrits i reflexions al seu voltant. Anys després van emergir els primers assajos i estudis crítics, de la mà dels clàssics treballs de Walter Benjamin i Gisele Freund. Posteriorment, les obres d’André Bazin, Roland Barthes, Pierre Bourdieu, Philippe Dubois, Vilém Flusser o Rossalind Krauss, entre d’altres, van anar conformant un entramat teòric de la fotografia i les seves pràctiques.
També els mateixos fotògrafs van pensar sobre el mitjà i la seva pròpia pràctica: Lewis Hine, Alfred Stieglitz, Otto Steinert, Minor White, Martha Rossler o Joan Fontcuberta constitueixen alguns exemples. A això se sumen interpretacions formulades per artistes diversos com Charles Baudelaire o Jeff Wall, i aportacions que, des de finals de la dècada de 1970, van ser realitzades des de la crítica i les arts visuals.
La fotografia també va ser objecte per a la literatura: Lewis Caroll, Ítalo Calvino, Julio Cortázar o Michel Tournier, entre molts altres escriptors/es, la van situar al centre o en la perifèria d’algunes de les seves ficcions.
La fotografia sempre s’ha ofert com un objecte polifacètic i aquest curs parteix d’aquesta condició per a proposar l’encreuament de punts de vista i marques històriques en la producció dels diferents discursos (literaris, filosòfics, artístics, científics, semiòtics, simbòlics…) en un moment particular en què la irrupció de la tecnologia digital suposa una necessària lectura i relectura d’aquells treballs, amb vells i nous ulls alhora, posant en diàleg a fotògrafs, teòrics i artistes.
Noelia Pérez
Historiadora, antropòloga i màster en periodisme visual. Les seves activitats professionals se centren en una confluència inter-disciplinar entre l’etnografia visual, la fotografia documental i l’arxiu com a dispositiu de poder/saber. Treballa des de/a partir de el cos com a espai discursiu al voltant de temes com la memòria, la posmemoria i la construcció de la Història/s.
1) Origens o genealogies?
2) Imaginació, visió, aparences, jocs
3) Sobre perspectives i punts de vista
4) La caixa negra i la imatge
5) Llums i ombres entorn a la fotografia
6) Ocularcentrismes, hiper-ubiqüitat, simulacres
7) El contracte civil de la fotografia
8) Ulls, pròtesis i pantalles
9) La il·lusió documental
10) Imatge, màgies, presències
Lectures orientatives
- Geoffrey Batchen (1997), Arder en deseos. La concepción de la fotografia.
- Clement Chéroux (2014) La fotografía vernácula.
- Ann B. Shteir (1999) Cultivating Women, Cultivating Science: Flora’s Daughters and Botany in England, 1760 to 1860.
- Keith Moxey (2013), El tiempo de lo visual. La imagen en la historia.
- Walter Benjamin (Ed.1983) Libro de los pasajes.
- Georges Didi-Huberman (2002), La imagen superviviente. Historia del arte y tiempo de los fantasmas según Aby Warburg.
- Vilém Flusser (1990) Hacia una filosofía de la fotografía.
- Junichiro Tanizaki (1993) El elogio de la sombra.
- Julio Cortazar (1959) Las babas del diablo (Las armas secretas).
- Ryszard Kapuscinski (1982) El Sha o la desmesura del poder.
- Chouliaraki, L (2008) The Mediation of Suffering and the Vision of a Cosmopolitan Public.
- John Berger (1980) Fotografías de la agonía. En: Modos de ver.
- Stephen F. Eisenman (2004) El efecto Abu Ghraib: una historia visual de la violencia.
- Edward Weston (1943), Viendo fotográficamente.
- Roberta McGrath (1987). Re-reading Edward Weston: Feminism, Photography and Psychoanalysis. Ten8, Ner. 27.
- Griselda Pollock, Encuentros en el Museo Feminista Virtual.
- Ariella Azoulay (2008), The Civil Contract of Photography.
- Takuma Nakahira (2018), La ilusión documental.
- Jorge Ribalta (2018), Actualidad del archivo. En: El espacio público de la fotografía. Ensayos y entrevistas.
- Hyto Steyerl (2012), Los condenados de la pantalla.
- Régis Debray (1994), Vida y muerte de la imagen. Historia de la mirada en Occidente.
- Jacques Rancière (2010), El espectador emancipado.
- Woolf, Virginia, Las olas, Lumen-Tusquets.
Metodologia
El taller està dirigit a la creació d’una activitat de reflexió, lectura i visionat d’imatges, alhora que al desenvolupament de coneixements crítics sobre les temàtiques vinculades amb la fotografia com a objecte i acte de cultura.
Les sessions tenen dues parts. Una de crítica, lectura i comentari dels textos proposats, i una altra de pràctica es fan visualitzacions dialògiques.
Partim d’extractes de les lectures facilitades per tal d’arribar des d’aquí als conceptes i als debats tant teòrics com pràctics.
Tots els textos es donen al començament del curs en format PDF per tal de poder programar les lectures del curs. Els textos proposats són en castellà i català, tot i que de cada tema es faciliten als alumnes uns materials complementaris en versió original així com filmografia i recursos extra.
Lectures sobre fotografia (Fotografia, literatura i filosofia)
Lectures sobre fotografia
Foto: Josep Sancho
L’alumne pot triar entre l’opció presencial i l’opció online en streaming.
- Durada: 24 hores (8 sessions de 3 hores)
- Dates: Del 21 d’Abril al 9 de Juny de 2022
- Horari: Dijous de 16 a 19 h
- Preu: 390 € (Preu Estudiants IEFC / Afiliats UPIFC / Associats AFPE: 355 €)
* En cas de no assolir el nombre mínim d’inscripcions, s’anul·la el curs i es retornen els diners.
Requisits d’accés
Abans de matricular-se, els nous alumnes, han d’enviar a l’adreça especialitzacio@iefc.cat el que es detalla a continuació:
- C.V. complet
- Breu text de motivació
Un cop acceptats es pot tramitar la matrícula.
Per qualsevol dubte previ, contacteu amb Joan Ribó (coordinador de cursos d’especialització): jribof@iefc.cat
Compartir