La mirada obliqua: Una aproximació a la fotografia documental des de les perifèries

Contingut de les sessions:

1 – Els amants de la fotografia: Una aportació substancial al cabal creatiu de la història de la fotografia es deu a autors de la talla de Julia Margaret Cameron, J. H. Lartigue, Vivian Maier, Joan Colom o Miroslav Tichy, autoconsiderats amateurs. En aquesta sessió es rescaten autors que no van voler, van saber o es van poder professionalitzar.

2 – El rostre per unes monedes: els arxius dels petits i grans estudis de fotografia comercial, a més d’albergar un extensíssim catàleg de persones de tota condició, són llocs ideals per rastrejar el caràcter, l’estètica i els canvis socials des de la invenció de la fotografia. Autors com Matthiew Brady, Lora Webb Nichols, Martin Chambi, Mike Disfarmer, Seydou Keita o Virxilio Viéitez van aportar amb la seva mirada un testimoni valuosíssim dels llocs i les èpoques en què van treballar.

3 – A través del mirall: l’autoretrat fotogràfic considerat des de la perspectiva documental, ja que, a més de tractar-se de processos creatius d’autoindagació, aporten moltes claus sobre la realitat social, moral, política i estètica de l’entorn dels artistes. Els autoretrats de, entre d’altres, Robert Cornelius, Claude Cahun, Pierre Molinier, Francesca Woodman, Lucas Samaras, Samuel Fosso o Alina Brotehrus, permeten entendre els anhels, desitjos i temors de les persones que transiten l’univers de la imatge.

4 – La infància recobrada: els primers anys de l’existència són decisius a la vida de les persones. Alguns autors pretenen, mitjançant la fotografia dels propis fills o de nens propers (com la desenvolupada per Lewis Carroll, Lewis Hine, Ralph Eugene Meatyard, Sally Mann, Alain Laboile o Alessandra Sanguinetti), recobrar un món i una visió de la vida diferent del cànon racional establert per l’edat adulta.

5 – La realitat màgica llatinoamericana: tot i tractar-se d’autors que es defineixen a si mateixos com a documentalistes, la realitat que recullen amb les seves càmeres conté gairebé sempre un element màgic, si no surrealista, associat a la cultura d’Amèrica Llatina. Les fotos d’Álvarez-Bravo, Graciela Iturbide, Sandra Eleta, Sol Garduño, Tiago Santana o inclús el Sebastiao Salgado de Otras Américas aporten una perspectiva diferent del patró europeu i nord-americà dominant.

6 – Amèrica en plaques: l’imaginari col·lectiu nord-americà és deutor del treball d’aquells fotògrafs que, des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat, han utilitzat les seves grans càmeres de plaques per recollir aspectes de l’espai natural, urbà i desnaturalitzat (els no-llocs) d’un país que gairebé és un continent. Les fotos de Timothy O’Sullivan, William Henry Jackson, Berenice Abbot, Ansel Adams, Eliott Porter, Stephen Shore, Alec Soth o Vanessa Winship entre d’altres, han ajudat que la ciutadania dels EUA s’identifiqui amb el territori.

7 – Llum del Nord: la cultura del Nord d’Europa i Amèrica del Nord es vincula tradicionalment a la idea del paisatge. Els pintors flamencs o el britànic Turner són els antecessors necessaris per als fotògrafs que han parat una atenció especial al territori sota la llum septentrional, on la descripció i la poesia solen anar de la mà. Bons exemples són, entre d’altres, Paul Strand, Bill Brandt, Pentti Sammallathi, Arno Puranen, Miquel Kenna, Todd Hido o l’espanyol Luis Vioque.

8 – Rock and shot: el món del rock va més enllà d’un simple gènere musical, és gairebé una manera d’entendre la vida. Les fotografies dels músics, els concerts, les gires i els seguidors han conformat tota una estètica visual que va des del comercial (portades de discos) a l’estudi socioantropològic de les anomenades tribus urbanes, passant pels reportatges sobre gires mítiques , com les dels Rolling Stones. Les fotos d’Annie Leibovitz, Bob Gruen, Francesc Fàbregas, Lynn Goldsmith, Derek Ridgers o Miguel Trillo, entre molts altres, aporten les claus per entendre aquesta subcultura.

9 – Les quatre cantonades: A l’Institute of Design de Chicago, continuadora de l’escola alemanya de la Bauhaus, va germinar la llavor d’una nova aproximació a l’estètica urbana. Les fotografies de Harry Callahan, Aaron Siskind i Ray Metzker, combinen la descripció amb la poesia, té ressò en altres autors com Roy de Carava, Charles Harbutt, Dave Heat, o en contemporanis de la fotografia metafísica de carrer, com Trent Parke , Olga Karlovac o Gabrielle Croppi.

10 – L’escenografia del document: Una nova aproximació a la fotografia documental exigeix, de vegades, una posada en escena. Aquesta paradoxa es justifica en projectes la voluntat dels quals sigui no només informar, sinó representar allò que no es pot mostrar directament amb una càmera. Els treballs de Jeff Wall, Philip Lorca diCòrcia, Tom Hunter, Gregory Halpern, Rineke Dijkstra, Juan Manuel Díaz Burgos o Lúa Ribeira, entre d’altres, ens subratllen la tènue que és la línia que separa el document i de la ficció.