Sèrie argèntica

Joan Teixidor

(1977) Llicenciat en Sociologia a la Universitat de Barcelona. Estudia fotografia
a l’IEFC. Posteriorment dissenya i aplica un procés educatiu per a la Iniciació al Laboratori Blanc i Negre.

Gestor fins l’any 2016 de la galeria Barcelona Visions, on va treballar en els rols de galerista i artista, comissariant 20 exposicions.

Des de l’any 2017 imparteix Sessions de Laboratori al Centre Cívic Pati Llimona, i des de l’any 2019 és Coordinador d’Afers Argèntics de l’IEFC, on imparteix tallers d’Iniciació al Laboratori B/N, Sessions de Laboratori i el curs Sèrie Argèntica, i on presta acompanyament tècnic als estudiants, comissaria exposicions de base argèntica i col·labora en diferents projectes de l’IEFC.

Des de novembre de 2020 és Cap de Taller de Fotografia al Cercle Artístic Sant LLuc.

L’any 2020, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya adquireix 3 de les seves sèries Negativitat dins el Pla Nacional de Fotografia.

Experimenta amb el fotograma i tècniques afins, el retrat, el documental o el bodegó per a l’aproximació als grups humans, la naturalesa i la imatge.

Combina i adapta la seva activitat professional amb els seus projectes artístics.

Professor col·laborador

Manuel Serra

(1949) Diploma en Creative Photography, Nottingham Trent Polytechnic i Derby College of Higher Education, 1976-1979.

Combina la pràctica fotogràfica de creació personal amb els treballs de tiratge per encàrrec per exposicions i col·leccionisme d’autors històrics i contemporanis.

Exerceix la docència des de finals dels 80 (segle XX), impartint el seu programa Els procediments clàssics del Blanc-i-Negre en la fotografia contemporània (argèntica).

Obra seva ha estat adquirida pels fons de col·leccions públiques, MNAC (Barcelona), Bibliothèque nationale (Paris), MEAC (Madrid), MN Reina Sofia (Madrid), AFB (Barcelona), Rectorat UPV (València), i privades, Fundació Vila Casas (Torroella de Montgrí, Gi), PRBB (Barcelona) i particulars.

Per mi, la fotografia ha estat i és, sens dubte, un laboratori d’intenses experimentacions conceptuals, a vegades inclús personals. Algunes d’elles ja foren provocades i desenvolupades en la meva fase de formació al Nottingham Trent Polytechnic, a Anglaterra, a finals dels anys setenta. En conseqüència, el que més m’interessa de la fotografia no és tant captar la instantània de l’esdeveniment, la notícia, etc., com expressar visualment una implicació vital i directa amb l’experiència del succés fotogràfic: la simbiosi temps-espai (“Temps de flash” i “Presències”, realitzades entre 1977 i 1984), l’expressió de les seqüències (“Barcelona a vol d’artista, 1993”) o el desenvolupament de cicles, ja sigui d’una hora, minut a minut (“Una hora, 01.05.94, sèrie Plàtans, Barcelona”), d’un dia, hora a hora (“Dia&Nit, 1994”) o d’un any sencer, dia a dia (“Vista des de la tribuna, 1995-1996”), entre d’altres.