Am I in the picture? Am I getting in or out of it? I could be a ghost, an animal or a dead body, not just this girl standing on the corner…?

Francesca Woodman va néixer a Denver, Colorado (EUA), el 3 d’abril de 1958.

S’introduí en el món de l’art des de ben petita influïda pels seus pares, i entengué l’art no només com una forma de viure, sinó també com una manera de pensar. L’any 1977 va fer un intercanvi a Roma. Aquesta estada va marcar la seva obra per sempre. Les seves fotografies comencen a tenir un aspecte més decadent i el seu treball es torna neuròtic.

En la seva primera fotografia Self-portrait at thirteen ja es poden identificar les característiques principals de la seva obra: fotografies quadrades, en blanc i negre, amb un sol subjecte remarcat a través de la il·luminació; l’ús de l’autoretrat i el moviment.

Francesca Woodman es trasllada a New York l’any 1979 per obrir-se camí dins el món de l’art. Va enviar dossiers a nombroses revistes de moda i diverses galeries, però va haver de lluitar contra el fracàs a causa del constant rebuig per part d’alguns influents fotògrafs que començaren a enfonsar la seva moral. Tot això acompanyat per una ruptura traumàtica que la va sumir en una enorme depressió.

Les fotografies de Woodman exploren el gènere, la representació, la sexualitat i el cos. Francesca escull com a tema el seu cos nu per mostrar el més profund i intern de si mateixa. La seva producció, més de 800 obres sense títol, inclou diversos retrats, utilitzant-se a ella mateixa i els seus amics com a models en entorns com ara edificis abandonats, utilitzant miralls i vidres, evocant estats d’ànim surrealistes i, de vegades, fins i tot claustrofòbics. Les figures sovint estan situades darrere de mobles i altres elements d’interior i dóna importància a les escenes domèstiques, amb elegància i poesia per sobre d’allò banal. Aboleix la relació artista-model així com la postura clàssica, a favor del moviment, aprofitant-se de les llargues exposicions, com si es tractés d’una transició entre allò físic i allò psicològic.

És una de les artistes clau per comprendre el procés d’exploració de la identitat i de la subjectivitat en l’art contemporani, mitjançant l’autoretrat, que és per excel·lència el mitjà d’exploració del propi jo; un vehicle per desvetllar el nostre estat emocional.

La seva obra presenta influències tant estatunidenques com europees i es caracteritza per ser creada en una època en què no hi ha un moviment artístic determinat. S’engloba dins de l’avantguarda feminista dels anys 70 i encaixa dins les normes de composició surrealistes. L’artista no podia viure sense la poesia, així que intentava barrejar la realitat amb el seu món utòpic i idealitzat.

Woodman no es va interessar per la cultura de masses. Va practicar tècniques de llarga exposició com a mitjà per capturar moviment, desenfocament i, de vegades, total desaparició.

El 19 de gener de 1981, Francesca Woodman es va suïcidar saltant per una finestra del Lower East Side de Manhattan amb tan sols 22 anys.


Per finalitzar, recomanem consultar alguns dels seus llibres a la Biblioteca de Fotografia de l’IEFC, on es pot trobar una mostra significativa dels seus treballs.