Hi ha tantes coses que pots fotografiar… el moviment, els accidents. Sempre vaig pensar que era una cosa màgica. És a dir, les fotos poden ser màgiques si hi ha algun petit accident pel mig. (Peter Beard)

El 19 d’abril de 2020 un caçador va trobar a Camp Hero State Park (Montauk Point, Nova York) el cos sense vida de l’artista Peter Beard, fotògraf, diarista i escriptor nord-americà que portava desaparegut dinou dies, i patia demència i problemes de salut després d’un vessament cerebral. Tenia vuitanta-dos anys.

Peter Beard era conegut sobretot per les seves fotografies d’animals salvatges, els seus collages protagonitzats en nombroses ocasions per dones i els seus diaris pintats. Va néixer a l’Upper East Side de Manhattan (Nova York) el 22 de gener de 1938, en el si d’una distingida família rica.

Beard va estudiar Belles Arts a la Universitat de Yale, tot i que els seus pares el van enviar per a estudiar Medicina. L’artista va començar a fer fotografies amb tan sols dotze anys amb una càmera Voigtlander que li va regalar la seva àvia perquè els seus pares es van negar a comprar-li una per por que acabés trencant-la. L’any 1955, amb disset anys realitza el seu primer viatge a l’Àfrica en companyia de Quentin Keynes, besnét de Charles Darwin. En aquest viatge, es va veure perseguit per un rinoceront ferit a l’hora de voler fotografiar-lo i va estar a punt de morir. Però no va ser l’únic accident que va patir, l’any 1996, va ser atacat per una elefanta que el va ferir greument i va haver de ser operat diverses vegades.

La seva vida va transcórrer entre l’Àfrica i els Estats Units, on es va introduir en el món de la moda treballant per revistes com Vogue i Elle. Es va casar tres cops, va tenir una filla i es va relacionar amb diferents artistes com Andy Warhol, Andrew Wyeth, Francis Bacon, Karen Blixen, Truman Capote, Richard Lindner i Salvador Dalí.

Va fotografiar moltes persones conegudes i van ser molt famosos els seus retrats de supermodels i estrelles del rock com Mick Jagger, David Bowie, Iman, Veruschka i Minnie Cushing (la seva primera esposa). Però la seva fama es va consolidar amb la publicació del llibre The end of the game (Taschen, 1965). Un recull de prop de tres-centes fotografies acompanyades de textos per documentar la superpoblació humana i la fam de milers d’animals a Kènia i Uganda als anys 1960 i 1970.

Després d’investigar i recollir informació durant dues dècades, Beard ofereix un testimoni fort i commovedor dels danys causats per la intervenció de l’ésser humà a l’Àfrica. Les seves imatges i textos van acompanyades de fotografies històriques i escrits d’empresaris, exploradors, missioners i caçadors amb un desig d’aventura i progrés que canviaria l’aspecte d’un continent sencer. Es tracten temes com el distanciament de la natura, la densitat, l’estrès i la pèrdua del sentit comú, avui en dia encara vigents.

Beard també és conegut per la infinitat de diaris que va escriure des de ben petit. El primer el va escriure amb tan sols deu anys durant unes vacances a Carolina del Sud. En aquests diaris documentava tot allò que vivia i l’envoltava. La fauna salvatge de l’Àfrica en contraposició amb la faràndula de Nova York, el món de la moda, Hollywood o l’administració Kennedy.

Els seus viatges van ser la seva principal escola. Haití, Europa, Egipte o el Japó són altres zones que va visitar i que va recollir en els seus peculiars diaris que inclouen retalls de premsa, reculls de llengües diverses, vinyetes, fulles, pedres, taques, fluids corporals, fotocòpies, embolcalls, pells i sang d’animals, imatges pròpies en diferents formats i, sobretot, la seva cal·ligrafia minúscula que donen com a resultat collages que s’engloben dins el gènere del diari personal i que l’editorial Taschen s’ha encarregat de publicar.

Va exposar per primera vegada l’any 1975 a la Blum Helman Gallery. Després ho faria en altres museus i galeries com l’International Center of Photography (1977) o al Centre National de la Photographie a París (1997), i a galeries de Berlín, Londres, Toronto, Madrid, Milán, Tokio i Viena. La seva obra també es troba en col·leccions privades de tot el món.