Quan fotografio intento seguir els meus instints, més tard analitzo el perquè ho he fotografiat i la imatge em dóna la resposta. Hi ha una col·laboració, un intercanvi entre la meva obra i jo. Entenc que és molt difícil d'explicar, però és així com treballo.

Rinko Kawauchi és una fotògrafa japonesa nascuda a Shiga l’any 1972 que actualment viu i treballa a Tòquio.

Descobreix la fotografia mentre estudia en el Seian College of Art and Design. Un cop graduada l’any 1993 comença a treballar en publicitat durant diversos anys.

L’obra fotogràfica de Kawauchi té les seves arrels en el xintoisme, religió originària del Japó basada en l’adoració dels kami o esperits de la natura. D’acord amb aquesta religió, totes les coses de la terra tenen un esperit, i per tant, cap subjecte és massa petit o mundà per a no ser fotografiat.

Kawauchi percep la vida com una sèrie de dualitats. Considera que la naturalesa efímera d’aquestes dualitats és el que determina la nostra fràgil existència.

La seva obra és autobiogràfica vinculada als rituals i tradicions del seu poble. Li agrada fotografiar el seu entorn domèstic, la seva comunitat local i familiar. L’expressió plàstica d’aquesta visió tan subjectiva de la realitat queda plasmada en la boirina o vel blanquinós que cau sobre les seves imatges.

La seves fotografies posen atenció en els moments quotidians de la vida. Les seves imatges belles i poètiques ens porten cap a l’amor a les petites coses i al silenci. Construeix poesia amb paraules i imatges. De fet les seves fotografies s’han descrit com a haikus visuals.

El seu enfocament de la realitat és minimalista i en moltes ocasions s’apropa als objectes per poder explorar tots aquells petits detalls que per la resta passen desapercebuts. La visió conceptual i parcial de la realitat sempre està present en la seva obra.

L’artista ha comentat en alguna entrevista que li han fet que li preocupen les conseqüències que tenen en nosaltres mateixos les notícies sinistres que es difonen per tot el món. Kawauchi considera que ens distreuen del que passa en el nostre dia a dia, de les coses habituals, dels nostres petits drames, que no són tan importants, però que en absolut deixen de ser rellevants. Ella no vol oblidar avui el que avui s’acostuma a oblidar.

Treballa en format 6×6 i dispara principalment amb una càmera Rolleiflex.

Des de que era una nena, li encanta el format llibre més que cap altre. Irromp en l’escena internacional l’any 2001 amb la publicació simultània de tres llibres: Utatane, amb fragments del dia a dia, Hanabi, que tracta sobre les festes populars del Japó, i Hanako, un estudi íntim d’una jove amb aquest nom. L’any següent rep el prestigiós premi 27a Kimura per als seus llibres Utatane i Hanabi.

Altres llibres publicats són: Blue (2003), Aila (2004), The eyes, the ears (2005), Cui Cui (2005), Rinko Diary I i II (2006), Semear (2007), Majun (2007), Murmuration (2010), Illuminance (2011), Light and Shadow (2012), Seeing Shadow (2012), Approaching Whiteness (2012), Ametsuchi (2013), Sheets (2013), Gift i Kirakira (2014).

L’any 2012 li concedeixen la beca Honorary Fellowship de la Royal Photographic Society i ha realitzat exposicions individuals i col·lectives arreu del món.

Per finalitzar, recomanem consultar alguns dels seus llibres a la Biblioteca de Fotografia de l’IEFC, on es pot trobar una mostra significativa dels seus treballs.