Where you point the camera is the question, and the picture you get is the answer to decipher.

Robert Polidori va néixer a Montreal, Canadà, l’any 1951. De petit es va traslladar als Estats Units, on va iniciar la seva carrera dedicant-se a realitzar pel·lícules d’avantguarda durant tota la dècada dels 70. L’any 1980 va fer un màster a la Universitat Estatal de Nova York a Buffalo, que el va portar a dirigir la seva atenció a la fotografia fixa.

És un fotògraf conegut i aclamat a nivell mundial per les seves imatges en color a gran escala d’arquitectura, entorns urbans i interiors. És fotògraf de plantilla de la revista The New Yorker i fa contribucions freqüents amb altres revistes com Vanity Fair, Condé Nast Traveler, Newsweek i Wallpaper.

Les fotografies de Polidori són apocalíptiques, amb una composició i il·luminació impecables, i remeten, tot i la destrucció, a l’època en què les persones habitaven en aquells llocs. Fotografia les empremtes de la vida i es defineix com un fotògraf d’hàbitats i un historiador social, interessat a crear imatges commemoratives que serveixin per a la memòria i la història.

Utilitza una càmera analògica de gran format i controla la llum natural, mitjançant temps d’exposició inusualment llargs (de fins a 5 minuts).

Els seus projectes es poden dividir en dos vessants. Per una banda, el treball centrat al voltant de construccions especials, com el Palau de Versalles, del qual en va començar a documentar la restauració mentre vivia a París a principis dels anys 80, i va continuar fotografiant els canvis que s’anaven produint durant més de 30 anys. D’altra banda, els projectes dedicats a barris marginals, zones de guerra, ruïnes i desastres en llocs com l’Havana, les conseqüències de les inundacions després del pas de l’huracà Katrina per Nova Orleans, i altres ciutats com Beirut i Chernobyl.

Els seus darrers treballs se centren en la població i el creixement urbà a les ciutats d’arreu del món, incloent Mumbai, Rio de Janeiro i Amman.

Polidori troba una bellesa formal que desprèn tranquil·litat i convida a la contemplació. Les habitacions destrossades, les cases esfondrades i els barris devastats són metàfores de la fragilitat humana.

La seva obra forma part de la col·lecció de museus de tot el món, com ara el Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA), el Metropolitan Museum of Art (Nova York), i el Louvre de París, entre altres.

Per finalitzar, recomanem consultar algun dels seus llibres a la Biblioteca de Fotografia de l’IEFC, on es pot trobar una mostra significativa dels seus treballs.