El fotògraf, pintor i director de cinema nord-americà exposa a La Pedrera William Klein: manifest, dues-centes obres i documents que mostren totes les seves facetes creatives com a artista multidisciplinari i manifesten la seva visió clara i salvatge de la societat en l’era moderna.
A partir del 15 de juliol i fins al 30 de setembre es pot tornar a visitar aquesta mostra retrospectiva. Fotografies que capten els carrers de Nova York, Roma, Moscou, París o Tòquio i amb ells l’ànima de la societat als anys cinquanta, fugint dels cànons del retrat fotogràfic clàssic.
Una fantàstica oportunitat per descobrir, si encara no ho heu fet, a un dels referents de la fotografia contemporània. Si voleu anar obrint boca, a la Biblioteca de l’IEFC podeu consultar una mostra dels seus treballs.
William Klein (Nova York, 1928), fill d’una família jueva immigrant, creix al barri irlandès de Manhattan. Estudia Sociologia a la City College de Nova York, però la seva activitat com a artista la desenvolupa principalment a França. Arriba a París l’any 1947 per estudiar a la Sorbonne. Allà freqüenta el taller del pintor cubista Fernand Léger, de qui aprèn a representar la classe obrera i la ciutat moderna. És a París on coneix a la seva dona, la model belga Jeanne Florin amb qui es casa l’any 1950. L’any 1954, torna per uns mesos a la seva ciutat natal. Allà coneix Alexander Libermann, director artístic de la revista Vogue que queda impressionat per les seves primeres fotografies abstractes i comença a col·laborar amb la revista. Actualment, viu i treballa a París.
Klein va revolucionar a finals dels anys cinquanta el llenguatge visual fotogràfic, ja que utilitza la càmera sense seguir cap norma establerta i és considerat un dels pioners de la fotografia de carrer. Va guanyar la seva primera càmera, una Rolleiflex, en una partida de pòquer. Sempre surt al carrer amb la seva càmera reflex i un objectiu angular de 28 mm amb què trenca la distància imposada per la tecnologia i les normes socials. La distància bona per ell són els cinquanta centímetres. Treballa en analògic i amb pel·lícula blanc i negre principalment.
És reconegut tant pels seus treballs de fotografia de moda, com pels seus reportatges al carrer. Els seus primers treballs per a la revista de moda Vogue li van donar molta fama, ja que va utilitzar un llenguatge nou, experimental i de gran impacte. Fotografiava les models al carrer mesclades amb la resta de la gent.
Tot i que és conegut per la seva faceta fotogràfica, també dedica temps a la pintura, el grafisme i el cinema. Ha arribat a filmar 20 pel·lícules i ha creat al voltant de 250 anuncis publicitaris.
La seva obra fotogràfica ha sigut exposada en l’àmbit internacional i ha rebut diferents premis, com el premi internacional de la fundació Hasselblad, entre d’altres.
Compartir