Hi ha una manera de fer, una seqüència, en el procés de producció del reportatge fotogràfic. Leopoldo Plasencia capta el moment precís del paisatge abans de la intervenció urbanística o arquitectònica. Li interessa l’entorn on s’inscriurà l’actuació que canviarà la fesomia del lloc. No és un abans i un després, és sobretot el seguiment del procés de transformació el que el captiva. I en destaca els artífexs, els protagonistes, fent emergir el treball comunitari que tot procés comporta.
Isabel Segura
Els reportatges de Leopoldo Plasencia (Canet de Mar, 1906 – Barcelona, 1988) constitueixen una crònica, de la construcció de Barcelona en el període de 1940 a 1975, fruit dels encàrrecs d’algunes de les empreses constructores o d’institucions promotores que van dur a terme aquesta transformació de la ciutat i també de municipis propers.
El fons fotogràfic de Plasencia, fins ara en gran part inèdit, inclou més de 18.000 imatges que es conserven a l’Arxiu Històric Fotogràfic de l’IEFC.
Aquesta és la selecció de les fotografies que conformaven l’exposició Leopoldo Plasencia. Ciutats en construcció que es va inaugurar al Museu Arxiu Vilassar de Dalt dins el Festival Revela’t el maig de 2018, exposició organitzada i produïda per l’IEFC, i curada per Isabel Segura.
Compartir