Profunditat de camp. Visualitat, processos i educació en l’entorn rural

Profunditat de camp vol ser útil com una trobada, una invitació on ajuntar-se, un lloc on explicar-se què i com es fa, amb quins recursos es compta, com es pot col·laborar, intercanviar informació i generar xarxes entre els qui treballen des de la naturalesa en els processos creatius fins als qui treballen en una part més educativa de l’entorn rural.

En aquesta trobada es compta amb la participació de professionals del sector de la fotografia i educació com ara Noelia Pérez Sández, Cayetano Bravo Oliver, Diego Aldasoro i Irene Pomar per a compondre aquesta taula de treball, moderada per Julián Barón, i que té la intenció de compartir altres maneres de mirar i fer en sintonia amb la profunditat de les nostres inquietuds en relació amb el món natural i rural.

Convidats: Diego Aldasoro / Cayetano Bravo / Noelia Pérez / Irene Pomar
Moderador: Julián Barón
Aforament: Fins a completar-lo

Dissabte 22 de Maig de 2021 , de 12:00 a 14:00 h.  Gratuït

Aquest acte s’emmarca dins l’exposició Bio-lectures. Reflexions de l’entorn natural i rural contemporani, que es pot veure del 18 de Març al 13 de Juny de 2021 a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló.

Bio-Lectures. Reflexions de l’entorn natural i rural contemporani naix de la necessitat de fer-se ressò de les reflexions contemporànies que s’han generat al voltant del món rural, amb l’objectiu de despertar una consciència social comuna. Organitzada i dissenyada específicament per a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, aquesta exposició pretén visibilitzar com el creixent univers literari s’ha bolcat a rescatar de l’oblit els territoris buits i despoblats.

Ateses les característiques demogràfiques i geogràfiques que presenta la província de Castelló, la mostra és el resultat d’una reacció sine qua non de les investigacions i publicacions sobre el context natural i rural actual. Amb això es busca aproximar el medi rural a l’urbà i establir un diàleg amb els/les visitants per tal d’integrar i fer convergir els dos mons, ja que les comarques castellonenques són susceptibles i propícies, gràcies a la seua situació i condició geogràfica i climàtica, per al desenvolupament d’aquestes reflexions sobre la Naturalesa, la seua preservació i coneixement.