FotoLimo és un festival pluridisciplinari dedicat a les arts visuals (fotografia, cinema i multimèdia) en col·laboració amb la recerca universitària. Té com a objecte d’estudi la frontera en el sentit més ampli del mot. Aquest any es celebra la segona edició, del 20 de setembre a l’1 d’octubre de 2017, a Cervera i a Portbou, a ambdos costats de la frontera, aquests dos pobles i el seu lloc de duana representen un espai simbòlic fort i carregat de sentit.
Hi participa Thierry Dana amb el seu reportatge La Llar, que ja ha estat present a la mostra 6 vides al Festival Visa Off de Perpinyà, però que ara es planteja amb un muntatge específic per a Foto Limo. Hi exposa en representació de l’IEFC.
Carles Costa hi presenta Pallars 1938. El forat a la pedra. Un treball que parla de memòries i exilis, i que es mostra en format mural, a la paret exterior de l’Estació de Portbou, un lloc per iniciar aquest viatge simbòlic al passat. Hi participa com a autor seleccionat.
Hossein. La llar – Thierry Dana
El meu objectiu és donar a conèixer el desarrelament que travessen avui dia moltes persones com Hossein i la seva família, refugiats de l’Afganistan i acollits al refugi d’Anières (Suïssa).
D’alguna manera, a través de les meves fotografies, he tingut l’oportunitat d’apropar-me al que van viure els meus pares. Vaig néixer a Tunísia i sóc tunisià de naixement, com tots els meus avantpassats. El 1961, poc després de la independència, la meva família va haver de sortir del país precipitadament i és així, per aquesta causa, que vaig arribar fins a Suïssa. Aquesta és una de les raons que em van motivar a realitzar un reportatge sobre refugiats.
T. D.
Pallars 1938. El forat a la pedra – Carles Costa
El Pallars és una comarca d’alta muntanya situada als Pirineus. És una zona que, com la resta d’Espanya, va patir la GUERRA Civil, però amb una característica particular: és un territori de FRONTERA. Posseeix un relleu accidentat i una baixa densitat de població repartida per municipis reduïts. El Pallars va conèixer la singularitat d’una forta REPRESSIÓ i donada la seva disposició geogràfica també es va convertir en terra d’EXILII. Aquesta història arrenca a l’abril de 1938 amb l’arribada de les tropes nacionals al Pallars que provoca una successió d’esdeveniments que es prolongarà en els propers mesos.
En una zona on el gran protagonista és el paisatge, aquest serveix com a element de testimoni dels successos de 1938. La idea és construir una muralla com aquelles que són pròpies del Pallars. Es van col·locant les imatges com les pedres característiques de la zona, creant una gran panoràmica totalitzadora a partir de quatre sèries més petites; un únic paisatge generat per diversos fragments. El repte és crear una narrativa amb un continuum on espai i temps es creuen per acabar parlant de la memòria i del seu testimoni.
El paisatge resultant és el Pallars de 1938, però també és el del present; porcions de territori que creen un espai nou. Pedres i parets que es fonen amb aquells que ho van viure, els llocs que guarden la tragèdia del conflicte, la repressió enterrada al prat, el forat a la pedra, tot allò ocult i finalment l’exili, amb la esperança i l’incertesa d’un futur.
C. C.
Compartir