Josep Maria de Llobet realitza una intervenció artística a l’antiga presó Model de Barcelona, que es pot veure sobre el seu mur exterior.

El diumenge 21 de gener de 2018, a les 15:00 hores, s’obren les portes de l’antiga presó Model de Barcelona. A partir d’aquell moment es pot visitar lliurement la intervenció fotogràfica Exposats: el valor de la intimitat que ha realitzat el fotògraf Josep Maria de Llobet sobre el seu mur exterior.

Foto: Josep Maria de Llobet

Exposats. El valor de la intimitat

L’estiu passat vaig rebre l’encàrreg de realitzar un reportatge fotogràfic a La Model amb l’objectiu de documentar l’estat de l’edifici i copsar la petjada de la Història en aquest espai singular i emblemàtic de la ciutat, un cop havia deixat enrere la seva funció penitenciària.

Durant més de cent anys La Model havia estat una illa dins la ciutat de Barcelona, separada de la resta del món per un mur enorme. Es va construir seguint el model panòptic de J.Bentham, que a finals del S.XVIII va imaginar un espai arquitectònic que pretenia generar en el pres la convicció de que podia ser observat en qualsevol moment. Un sol vigilant podia observar tots els presos, i així controlar a una població de centenars o, fins i tot, milers de persones.

La proposta que ara es presenta consisteix en obrir finestres al mur perimetral de la presó, tot exposant una selecció d’aquestes fotografies a la seva cara exterior, mirant cap a la ciutat, de manera que tothom pugui veure què s’hi amaga al darrere.

Les fotografies, així, no només són document i memòria, sinó que esdevenen un vehicle de comunicació entre la ciutadania i aquest espai mític i maleït, sempre ocult, fora dels nostres mapes quotidians. Aquestes imatges, que ara són finestres obertes de bat a bat, mostren la intimitat de la presó, i en veure-les el seu misteri queda al descobert.

Abans, amb la pèrdua de la llibertat els presos també perdien el dret a la intimitat. Al chabolo no es dormia -ni es plorava- sol, el lavabo no tenia porta, es compartia el moment de la dutxa i les parets del locutori –quan hom parlava amb aquells qui estimava- eren de vidre.

La vida sense llibertat és una vida observada, vigilada. Dins la presó l’existència és transparent, el misteri que ens fa individuals es dilueix i fa les persones més vulnerables.

Com diu el filòsof Byung-Chul Han, avui, a l’era de les xarxes socials, vivim en una societat de la transparència, dins un model panòptic digital on ja no és necessari un mur que separi l’interior. Aquí dins tots ens mirem a tots, i exposem voluntàriament la nostra intimitat com una mercaderia. Així ens convertim en éssers cada cop més transparents, i per tant més vulnerables.

Ara que hem obert les portes –i aquestes finestres– de La Model, potser és un bon moment per preguntar-nos si no estarem construïnt entre tots un nou model de presó sense murs, on tothom vigila tothom.

Potser ens caldria recuperar el valor de la intimitat.