Aquestes imatges neixen de la meva necessitat de recuperar aquella Lleida, emboirada, deformada i màgica, dels meus
passejos infantils. Quan la boira, com un monstre, s’engolia els objectes i les persones o convertia amb el seu filtre màgic
un carrer qualsevol en un paradís d’aventures incomptables, quan gelats i mig adormits pregàvem per que l’efecte òptic
produït per la boira esdevingués real i l’escola desaparegués per sempre més, i un passeig pel casc antic ens transportava
a altres realitats gràcies a la força evocadora de la infància.
Una càmera panoràmica té molt de mirada infantil, perquè et situa en el centre de tot, perquè s’obre (180 graus) per
captar-ho tot sense prejudicis, i just per aquesta necessitat d’engolir ràpid, deforma la realitat en un excés dramàtic,
recuperant així la relació emocional directa amb l’espai. Els cent vuitanta graus del recorregut de l?obturador, un enginy
de la tècnica, bomben lleument la realitat com si la miréssim amb un mirall convex.
És aquest instrument, la càmera panoràmica, i molts anys de relació intensa amb la fotografia, el que m’ha fet possible
recuperar la meva memòria i convertir-la en paper a fi de que ja mai més es perdi, un intent conscient i adult de recuperar
la meva ciutat, unes imatges que estaven esborrant -se ja del disc dur del meu cervell i que ara puc guardar, gaudir i oferir.
Els llocs i els moments triats no són atzarosos, les imatges recuperen els carrers i les places per on vaig passejar i
passejo cada cop que torno a la meva ciutat: el castell, l’auditori, el riu… i també observen amb certa perplexitat
i alegria els nou espais creats. Mostrant com el teló de la boira aïlla els elements
produint estranys efectes i convertint els paisatges de les noves arquitectures en objectes sols enmig del no res,
redimensionant-los i donant-los un caràcter intemporal.
Els moments depenen de la climatologia i durant dies vaig ser una caçadora de bromes i boires per a recuperar aquell
estat de somni que produeix el nostre peculiar clima, com afecta els objectes, les persones i les plantes no comptar amb
cap raig directe de Sol i conviure amb una llum difusa, brillant i plena de matisos. Per captar tota aquesta profunditat i
alhora no perdre qualitat de línia he treballat amb una pel·lícula en blanc i negre, d’una sensibilitat mitja-alta que per
la seva qualitat de gra mantenia un equilibri tens entre profunditat i detall, i aconseguia insinuar aquestes microgotes
d’aigua que acompanyen als lleidatans; la boira, un element escenogràfic eteri que t’obliga a reprendre els espais sabuts
i reconstruir-los en la teva imaginació.
Presentació a Lleida [Invitació]
Data: 31 de març de 2009
Hora: 19.30 h.
Lloc: IMAC (Institut Municipal d’Acció Cultural) – Sala Alfred Perenya
Presentació a Barcelona [Invitació]
Data: 28 d’abril de 2009
Hora: 19.30 h.
Lloc: Llibreria Bertrand (Rambla Catalunya 23, Barcelona)
Presentació a càrrec de: Josep Pernau, periodista; Toni Catany, fotògraf; Josep A. Rosell, autor; i Marta Colell, autora.
Presentació a l’IEFC
Data: 14 de maig de 2009
Hora: 19.00 h.
Lloc: Sala Steichen de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya
Adreça: C/Comte Urgell 187 (dins el recinte de l’Escola Industrial), Barcelona
Compartir