Alumnat
Salvi Danés, alumne de l’IEFC, guanya el Premi Nou Talent Fnac de Fotografia 201125 de maig de 2011

L’alumne de l’IEFC Salvi Danés ha guanyat el Premi Nou Talent Fnac de Fotografia 2011, fallat el 25 de maig de 2011 a la Fnac Parque Principado (Asturias).

Presentada a la Fnac Triangle (Barcelona), la serie guanyadora, titulada Dark Isolation, Tokyo, és una mirada inquietant i misteriosa de la capital japonesa.

El Jurat ha destacat l’obra de Salvi Danés per la seva originalitat i qualitat tècnica i formal. Aixímateix, va lloar la coherència d’una sèrie plena d’imatges suggerents, que mostren una visió de Tòquio poc coneguda, amb un desenvolupament fora d’allò comú.


Dark Isolation, Tokyo

Hi ha un innegable nucli d’interès inicial, un interrogant que, des de la perspectiva occidental, és fàcil plantejar-se: ¿com viu realment una societat, cada un dels seus membres, en una organització humana i social aparentment modèlica i amb un envejable nivell de vida?

Hi ha la sensació de que, tot i gaudir de totes les comoditats d’una societat moderna altament tecnificada, els habitants de Tokio estan lluny d’allò que convencionalment s’entén com a ideal de felicitat. Que és fàcil trobar-se aïllat i sol en mig d’una multitud; que gaudir de confort i seguretat econòmica no és sinònim de realització personal plena; que un ritme de vida frenètic pot acabar anul·lant tota iniciativa personal i tota possibilitat de vida creativa; que això pot acabar incidint en el caràcter dels individus i en la seva forma de viure i entendre el món, en la seva capacitat d’interrelació, en la seva autosatisfacció, en la seva alegria, en la seva vida interior, etc.

Sembla com si aquests comportaments fossin conseqüència del xoc que es produeix entre la preservació de la seva essència cultural, la seva història i la seva identitat, i, per altra banda, la incorporació a un nou model social altament tecnificat i modern en tots els seus aspectes.

D’aquest xoc em semblava observar una dislocació de la gent d’aquesta immensa metròpoli, com si no acabessin de trobar un punt intermig d’adaptació a aquesta gran paradoxa de sentir-se aïllat en mig de la multitud. En resum, que la paradoxa es resolia en una manifestació de solitud, en alguna forma d’angoixa vital, en una sensació de frustració individual.

Aquest fet, era possible detectar-lo i convertir-lo en imatges? Una dificultat, pel fet d’haver-se d’encarar a una percepció de la realitat totalment subjectiva, i discutible. No és fàcil mostrar l’ofec del Tabú, l’actitud vital passiva o l’aclaparament de la rutina. Són les actituds, els comportaments, els caràcters, una visió introspectiva, de difícil captació per la seva qualitat de subtil i gairebé intàctil. És a dir, la traducció fotogràfica, plàstica d’aquesta singularitat caracterològica i sociològica que és la síntesi entre la contemplació de la vida i la convulsió que els nous models socials imposen imperativament.