ANTOINE D’ AGATA

Coincidint que el fotògraf Antoine D’Agata va participar en la Setmana Cultural, varem oferir la possibilitat de realitzar un taller amb un dels fotògrafs contemporanis de més ressò. Antoine D’Agata és conegut per una obra que ens acosta a un diari íntim i que fuig de la fotografia com a document de la realitat objectiva; un autor que lluita per donar a conèixer la seva relació personal amb el món.

Des del 2004 pertany a l’Agència Magnum, on juntament amb altres noves incorporacions han obert tendències que s’han anat allunyant del documentalisme.

WORKSHOP ANTOINE D’ AGATA

Exclusiu per alumnes i ex-alumnes de l’IEFC
Horari: del 9 al 13 de Febrer de 2009 de 10 a 14 h. amb trobades puntuals per la tarda-nit.

Preu: 300 Euros
Crèdits: 2

Sol·licitud: Secretaria de l’IEFC fins 4 de Febrer
Requisits: entregar un CD amb sel·lecció de 10 a 15 fotografies representatives del treball de l’alumne. Posteriorment s’informarà de les persones admeses al taller.

ANTOINE D’AGATA ENS PARLA D’AQUEST WORKSHOP

Lo que vemos no está hecho de lo que vemos, sino de lo que somos.
Fernando Pessoa

Aquest taller suggereix l’ús de la fotografia com un diari íntim; es proposa l’acte de fotografiar com una necessitat, i com la captura d’experiències ordinàries i/o extremes. S’analitza el posicionament del fotògraf enfront el seu entorn i la seva manera d’entendre el món. El participant hau de tenir la disposició de fotografiar intensament durant el taller, i a través d’això forçar els límits i les seves experiències. S’analitza i s’edita el material dia a dia per tal de conformar una petita història personal.

… La nit, el sexe, l’abandó… i la necessitat de fotografiar, no com un acte reflexiu, sinò com el simple acte d’anunciar experiències ordinàries o extremes. …Una pràctica fotogràfica és inseperable d’un mode singular d’entendre l’existència, on el risc, el dessig, la inconsciència i l’atzar són elements fonamentals. No són vàlids els posicionaments morals, ni els judicis, sinò simplement l’ètica de l’afirmació que implica explorar certs universos; és necessari compartir-los fins el límit, sense preocupació alguna. …Un viatge a l’acte fotogràfic, als límits de la desaparició, de l’èxtasi i la mort. Miro d’establir una tipologia nòmada i parcial, sistemàtica i instintiva, d’espais físics i emocionals, en els quals jo sóc plenament un actor. …Miro d’allunyar-me de certa fotografia documental que utilitza amb freqüència els símbols més fàcils de llegir i assimilar, per a plasmar realitats complexes, malgrat de l’equilibri sempre qüestionat entre allò documental i allò subjectiu. El que m’importa no és la mirada que adopta el fotògraf sobre el món, sinò les relacions íntimes que manté amb aquest. …Miro de deixar constància de les contradiccions inherents a la “funció” del fotògraf documental, suposadament dedicat a traduïr una realitat donada quan no relata més que una suma d’experiències…

En aquest enllaç podeu veure més fotografies d’Antoine d’Agata.